Trump amenaça de destruir infraestructures clau a Teheran pels atacs iranians a l'estret d'Ormuz
El conflicte al Pròxim Orient s'agreuja després d'onze dies d'atacs creuats a pesar del suposat alto el foc i amb noves amenaces del president dels Estats Units
La guerra desencadenada al Pròxim Orient continua escalant i enardint-se després d'onze dies d'atacs creuats, a pesar del suposat alto el foc que signaren els Estats Units i l'Iran a mitjan juny. En esta situació d'inestabilitat, el president estatunidenc, Donald Trump, ha llançat noves amenaces al règim aiatol·là i els ha advertit que "pagaran cara" la mort de soldats nord-americans. "Pagaran un preu molt alt i estan sent delmats", ha proclamat este dimecres el mandatari abans de pujar a l'Air Force One per a volar a la base aèria de Dover, a Delaware, per a rebre amb honors les restes de militars estatunidencs morts després d'atacs iranians la setmana passada a Jordània i l'Iraq.
Les d'estos soldats són les primeres baixes mortals de Washington des que es trencà la treva bilateral fa unes dos setmanes. Dimarts, el Pentàgon va confirmar, a més, la mort de la sergent Angel S. Rampersad, de 28 anys, prèviament donada com desapareguda en territori jordà, de manera ja s'eleven a díhuit els uniformats estatunidencs que han perdut la vida des de l'inici de la guerra el 28 de febrer.
Hores abans, Trump havia fet per escrit un altre avís en la xarxa Truth Social, on assegurava que l'exèrcit estatunidenc destruirà instal·lacions estratègiques a Teheran en resposta als atacs iranians contra vaixells a l'estret d'Ormuz. "A partir d'ara, cada vegada que la República Islàmica de l'Iran dispare contra un vaixell a l'estret d'Ormuz, ja siga amb míssils, coets, drons o qualsevol altre dispositiu o arma, els Estats Units bombardejaran i destruiran un pont o una central elèctrica, incloses aquelles instal·lacions situades al costat de la capital, Teheran, o dins d'ella", ha afirmat. El règim islàmic ha respost que això desembocaria en una guerra regional.
Entre les infraestructures que els Estats Units posen en la diana destaquen les centrals nuclears iranianes, com ara la muntanya Pickaxe, el suposat "búnquer nuclear" de l'Iran. En realitat, se sap molt poc d'este complex, protegit per una cadena de muntanyes, però es calcula que està soterrat a quasi cent metres de profunditat. En una compareixença a la Casa Blanca, Trump ha anunciat que l'atacaran molt prompte, i amb molta contundència.
Les forces estatunidenques completaren dimarts l'onzena nit consecutiva d'atacs contra l'Iran, en una nova operació que, segons el Comandament Central (Centcom), va colpejar centres d'operacions militars, instal·lacions de drons i aeronaus, capacitats marítimes i logística militar. L'autoritat militar va afirmar que l'estret d'Ormuz, l'estratègica via de cru i mercaderies convertit en un dels focus del conflicte, continua "obert" al trànsit d'embarcacions comercials malgrat les agressions iranianes contra més de trenta vaixells en els últims tres mesos.
D'altra banda, Teheran ha afirmat este dimecres haver atacat dos bases militars usades pels Estats Units a Jordània i ha assegurat que ha destruït huit drons MQ-9, amb morts i ferits entre militars estatunidencs. Mitjans iranians han informat també d'explosions al sud del país. Este encreuament d'atacs i amenaces complica els esforços per a buscar una eixida conciliada a la guerra i han posat en pausa les converses a la recerca d'un acord de pau.
El conflicte entra ara en una fase imprevisible. Segons el secretari de Defensa estatunidenc, Pete Hegseth, la contesa ha costat ja 37.000 milions de dòlars a les arques del país. En una tensa compareixença al Senat, el polític republicà va anunciar que necessitarà desenes de milers de milions més, però s'enfronta a una oposició interna creixent. Trump, tot i això, continua mostrant-se alié a esta realitat i ha assegurat que la ciutadania estatunidenca no està en contra de la guerra, sinó de l'efecte que té en les butxaques amb l'encariment dels combustibles.
Mentrestant, la televisió iraniana han retransmés el funeral per les víctimes recentment identificades de l'atac contra una escola de xiquetes. Va passar en el primer dia de guerra i, segons el règim, moriren 178 persones, entre professorat i alumnes.
