Rússia eleva la retòrica agressiva contra Europa

Rússia ha elevat la retòrica agressiva contra Europa amb paraules i amb fets, des de les amenaces d'emprar armes nuclears per a defensar l'enclavament de Kaliningrad, a l'expropiació temporal d'actius d'empreses com Nestlé i Auchan o l'increment de la despesa en defensa, que arribarà als 600.000 milions de dòlars en el pròxim trienni.

"Sí, per descomptat, França i el Regne Unit són potències nuclears, però ningú posseïx la classe d'armament que Rússia té hui dia. Eixa és el nostre avantatge competitiu", va dir el dijous el president rus Vladímir Putin, que va retirar fa una setmana als ambaixadors de tots dos països davant "la falta de relacions bilaterals".

Putin ha donat l'ordre de reforçar la seguretat de la regió bàltica després que Moscou al·legara que "l'OTAN està preparant un bloqueig aeri i marítim de Kaliningrad", un casus belli per a Rússia.

Kaliningrad, la baula més feble

L'enclavament bàltic, incrustat entre Polònia i Lituània, és la baula més feble per a les dos parts: ho és per al Kremlin perquè no està connectat per terra amb la resta del país, però també ho és per a l'Aliança Atlàntica, ja que el conegut com a corredor de Suwalki, una franja de menys de 100 quilòmetres, unix l'enclavament rus amb territori de Bielorússia, el principal aliat de Moscou.

Si es produïx un atac contra Kaliningrad, "en l'agenda figurarà inevitablement la qüestió de l'ús per part de Rússia de tot l'armament al seu abast", va afegir Putin. L'OTAN va acusar Rússia d'emprar "retòrica militar", però les tensions entorn d'eixe territori no són noves. Fa un any, Polònia ja va haver de desplegar desenes de milers de soldats a la frontera després que Rússia i Bielorússia celebraren les primeres maniobres estratègiques de la contesa, en les quals van simular la presa de Suwalki. En 2022, les autoritats lituanes van adoptar mesures que van ser interpretades per Moscou com un bloqueig parcial de Kaliningrad.

Així i tot, la situació és ara pitjor, ja que amb l'ingrés en el bloc euroatlàntic de Finlàndia i Suècia, Kaliningrad està completament envoltada per països aliats.

Expropiació temporal d'actius

Putin havia dit que les empreses que marxaren perdrien el seu lloc en el mercat rus —Moscou s'ha quedat amb una trentena d'empreses occidentals com Carlsberg, Danone o Bosch—, però que les que es quedaren serien intocables.

En tot just dos setmanes, Rússia ha col·locat sota "control extern", un eufemisme per a referir-se a una expropiació temporal, a mitja dotzena d'actius d'empreses europees, incloses la suïssa Nestlé (sis fàbriques); les franceses Auchan (200 botigues i 30.000 empleats) i Leroy Merlin (més de 200 establiments), o l'alemanya METRE AG (prop d'un centenar de botigues).

Putin va negar que es tracte d'una expropiació; "Estem creant les condicions perquè, en cas que nacionalitzen o es roben les nostres empreses, puguem respondre simètricament". I va acusar a Occident de congelar les reserves del Banc Central i quedar-se amb els actius d'empreses com Gazprom o Lukoil.

Retòrica inversa: Europa és l'agressor

La propaganda russa intenta promoure la idea que és Europa la que es prepara per a "una guerra amb Rússia en 2029 o 2030" i és la culpable de l'estancament de les negociacions de pau a Ucraïna. Putin va titllar obertament d'"escalada" els presumptes preparatius, igual que les maniobres de l'OTAN prop de Kaliningrad o la captura de vaixells russos en aigües internacionals.

En resposta a les acusacions de guerra híbrida, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar que són els països europeus els que ja estan "en guerra amb Rússia", ja que subministren a Ucraïna armament amb el qual s'ataca la rereguarda russa. En canvi, d'acord amb el projecte de pressupost presentat dijous davant la Duma o cambra de diputats, és Moscou la que s'està preparant per a continuar la guerra en els pròxims anys.

Encara que les autoritats han ocultat gran part de la informació als mitjans, se sap que Rússia gastarà el rècord de 600.000 milions de dòlars (50 bilions de rubles) en defensa en els pròxims tres anys. Putin no ho va esmentar el dimecres davant la Duma, però la despesa en defensa i seguretat nacional en 2027 suposarà un 44% del pressupost estatal, amb el que disminuiran les despeses socials, entorn del 21%.