Els reis d'Espanya homenatgen a Mauthausen els republicans “que van lluitar per la llibertat”

Els reis d'Espanya han homenatjat este diumenge els morts en el camp de concentració nazi de Mauthausen, entre ells prop de 5.000 espanyols, en un acte en el qual han recordat “els milers d'espanyols republicans que van lluitar contra el nazisme i per la llibertat”.

Així ho han deixat escrit Felip VI i la reina Letícia en el llibre d'homenatge en l'acte de commemoració del 80é aniversari de l'alliberament de Mauthausen i Gusen. Ha sigut la primera visita d'un cap d'Estat espanyol a este camp de concentració nazi, on van ser internats prop de 7.000 espanyols —incloent-hi uns 400 valencians— entre el 1940 i el 1945.

“Participem amb respecte i emoció en l'homenatge i sentit record a totes les víctimes ací assassinades o que van patir violència i crueltat. D'un mode especial, recordem els milers d'espanyols republicans que van lluitar contra el nazisme i per la llibertat. Que la memòria dels crims ací comesos i el record dels nostres compatriotes romanguen intactes per a preservar la seua dignitat i per a no oblidar mai l'horror”, han escrit els reis d'Espanya.

Unes 2.500 persones d'una trentena de països han participat en la cerimònia internacional amb el lema "Junts per un mai més", que vol ressaltar la importància del compromís col·lectiu amb la democràcia i els drets humans.

Els reis han encapçalat la delegació espanyola, integrada per unes 250 persones, i també hi han participat el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy; el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz; la fiscal de Memòria Democràtica, Dolores Delgado; el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, i la comissionada per a la celebració dels cinquanta anys d'Espanya en Llibertat, Carmina Gustrán.

A la cerimònia d'alliberament en el monument commemoratiu del camp de concentració s'han unit també els únics supervivents del camp de concentració —Hana Berger Habiten, Eva Clarke i Mark Olsky—, que van nàixer fa huitanta anys durant la guerra i els van alliberar de Mauthausen poc després. Una d'elles s’ha abraçat emocionada a la reina Letícia després de l'acte.

Encara que és la primera vegada que els reis acudeixen a Mauthausen, no és la primera cerimònia d'este tipus en què participen. El 27 de gener van estar a Auschwitz amb motiu del 80é aniversari de l'alliberament d'este camp de concentració a Polònia, després d'haver acudit fa cinc anys al 75é aniversari, ocasió en la qual es van veure amb representants de l'Associació Amical de Mauthausen.

Un deute “insoldable” amb els republicans espanyols

Pablo Bustinduy ha assegurat que Espanya té un “deute insoldable” amb els republicans espanyols que van defensar la llibertat i després van ser deportats als camps de concentració nazi durant la Segona Guerra Mundial.

El ministre ha afirmat que la societat espanyola en conjunt té un deute amb “la gent que va defensar la llibertat i la democràcia i la justícia a Europa contra els totalitarismes, el feixisme i el nazisme”.

Bustinduy ha assenyalat que eixos mateixos republicans espanyols “van haver de conéixer encara dècades d'oprobi, d'abandó, d'exili”, ja que la dictadura de Franco es va desentendre d'ells.

El ministre ha respost així a la pregunta sobre la recent investigació que ha obert la Fiscalia de Memòria sobre les responsabilitats i l'existència d'una possible estratègia conjunta entre la dictadura i el règim nazi en la detenció i trasllat de milers d'espanyols a camps d'extermini nazis.

D’altra banda, Bustinduy ha criticat els regidors del Partit Popular i Vox que, en diversos municipis, s’han oposat a homenatjar veïns que foren deportats a Mauthausen. Afirma que una decisió així “només es pot basar en la ignorància” i, per tant, convida els regidors i regidores d’estes localitats a visitar el camp de concentració.

"Crec que no hi ha justificació possible, cap, des de cap posició ideològica, per a bloquejar el necessari reconeixement i homenatge a la memòria dels herois antifeixistes espanyols que van morir als camps d'extermini nazis", ha sentenciat.