Els rebels sirians impulsen un govern de transició i la persecució dels "criminals de guerra" d'Al-Assad

La caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria situa el país i el Pròxim Orient en una situació de màxima incertesa per la posició estratègica de Damasc en la regió. Amb el president fugit a Rússia, els rebels preparen un govern de transició. L'impulsa l'anomenat l'Organisme d'Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al Sham o HTS en àrab), hereu de l'exfilial siriana d'Al-Qaeda, que va liderar l'ofensiva que en dotze dies ha posat fi a cinc dècades de poder dictatorial de la família Al-Assad.

Abu Mohammad al-Julani, el principal líder de la revolta, considerat terrorista per països com els Estats Units, ha assegurat que no hi haurà represàlies, ni matances, ni vessament de sang. Tanmateix, ha advertit que perseguiran els "criminals de guerra" i ha anunciat un llistat per a fer-ne públics els noms i reclamar l'extradició dels fugits a l'estranger. Promet una recompensa per a qui proporcione informació sobre el seu parador.

Entre les pressons que els rebels han pres en les últimes hores està la de Sidnaia, el referent de la repressió i el terror del règim, d'on s'han alliberat milers de presoners, alguns després de dècades, si bé n'hi ha molts en parador desconegut. L'anomenada defensa civil de Síria, els anomenats cascos blancs, han trobat els cadàvers d'una quinzena de civils que han mort torturats de forma brutal. Tanmateix, no han trobat proves de les cel·les secretes i soterranis ocults que han sigut l'escenari de milers de tortures i morts d'opositors.

Israel ocupa territori sirià i bombardeja 250 posicions

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha conclòs sense avanços significatius una reunió d'urgència a porta tancada sol·licitada pel Kremlin per a analitzar la situació. Rússia era un dels suports de Bashar al-Assad i és el país on s'ha refugiat. Entre la comunitat internacional preocupa la fragmentació dels grups rebels i els actors externs amb interessos a la zona. De moment, el Consell de Seguretat de l'ONU no ha reconegut la coalició insurgent islamista que ja governa Damasc.

La posició d'Israel preocupa també als països àrabs. Tel-Aviv ha pres militarment la part síria del mont Hermon, dins de la zona desmilitaritzada en la frontera entre els dos països i Líbia. L'estat jueu assegura que ho fa de manera temporal per motius de seguretat. Esta acció implica avançar més enllà dels alts del Golan, la zona fronterera en què va instal·lar-se el 1967, després de la Guerra dels Sis Dies, i que acabaria annexionant-se el 1981. L'ONU, l'Aràbia Saudí, l'Egipte, l'Iraq i Qatar consideren que, amb este moviment, Israel ha violat l'acord territorial signat amb Síria, que data del 1974.

L'Exèrcit d'Israel també ha bombardejat instal·lacions i armament perquè no caiguen en mans de les milícies islamistes i altres grups opositors que han agafat el poder. Més de 250 posicions, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans. Un dels objectius ha sigut una instal·lació de defensa antiaèria al port de Latakia.

Països europeus congelen els visats d'asil

Mentrestant, milers d'exiliats estan retornant al seu país. Alguns països europeus han anunciat que revisaran la seua política d'asil a refugiats sirians després de la caiguda d'Al-Assad. Bèlgica, Suècia, Itàlia, el Regne Unit i Alemanya —el país amb més refugiats de Damasc— han suspés temporalment la tramitació d'expedients sirians "fins que la situació al país s'aclarisca". França ha advertit que treballa en una mesura similar i Àustria, que ja prepara un "programa de deportació".

D'altra banda, el Departament de Justícia dels EUA ha presentat la primera acusació formal per possibles crims de guerra contra als càrrecs de l'expresident sirià Bashar al-Assad. Assenyala els exoficials d'intel·ligència de la Força Aèria Siriana Jamil Hassan (72 anys) i Abdul Salam Mahmoud (65), als quals relaciona amb una conspiració per a proporcionar tractes cruels i inhumans contra civils arrestats en centres de detenció de l'aeroport militar de Mezzeh, pròxim a Damasc.