Pascalle Coissard (MSF): "El pla de pau ha de tirar avant com siga, la població de Gaza ja no pot més"

Este dimarts fa dos anys dels atacs terroristes de Hamàs, una massacre en sol israelià (1.200 morts i 250 segrestos), que Tel-Aviv ha respost amb una acció militar a gran escala, que ja suma més de 65.000 víctimes mortals, la gran majoria civils, i cada vegada més veus expertes qualifiquen de genocidi. Un nou pla de pau impulsat pels Estats Units obri una nova oportunitat per a posar fi a la guerra, malgrat la controvèrsia que acompanya el seu promotor, Donald Trump, que ha defés reconvertir la Franja de Gaza en un ressort turístic sense palestins.

"El pla, independentment del contingut, ha de tirar avant, perquè els gazians ja no poden més", ha valorat en À Punt la coordinadora d'Emergències de l'ONG Metges Sense Fronteres, Pascalle Coissard, que acaba de tornar de l'enclavament. "Els palestins estan esgotats, cansadíssims, de dol, enyoren la vida anterior a la guerra, porten la por dins des de fa dos anys", ha subratllat la cooperant.

Coissard reivindica que el pla de pau —que s'empara en l'entrega dels ostatges de Hamàs com a condició inicial— complisca amb manaments elementals, com la garantia dels palestins a romandre o tornar a Gaza, "que és sa casa", i garantir la reconstrucció de l'enclavament, destruït per l'Exèrcit israelià. "Gaza ara mateix és un infern. No hi ha res que garantisca una vida digna", assenyala.

MSF està de dol per la mort recent de dos dels seus membres fa una setmana en un atac aeri israelià. L'ONG, que ja ha perdut quinze voluntaris en la guerra per l'artilleria i els projectils de Tel-Aviv, ha hagut d'eixir de la ciutat de Gaza, on atenia un hospital maternoinfantil, després que l'Exèrcit d'Israel endurira l'ofensiva per a ocupar la capital de l'enclavament. Coissard parla d'atacs "intensíssims", a "vint metres" dels paritoris. Alguns companys s'hi han quedat per la impossibilitat de traslladar alguns nounats. La resta ha coordinat amb les agències de l'ONU el trasllat dels pacients cap al sud de la Franja.

La cooperant ha narrat als micròfons d'À Punt l'enorme dificultat per a gestionar este moviment de persones malaltes i ferides, per vies destruïdes i amb el risc omnipresent d'un atac israelià. "Hi ha persones que s'han traslladat deu o onze vegades, que ja no tenen ni l'energia ni la garantia que no els passarà res. Al sud de la Franja també hi ha bombardejos", ha denunciat.