El Museu Britànic negocia amb Grècia la devolució d'unes metopes de marbre que es van emportar el 1832
Amb 2.500 anys d'antiguitat, les peces pertanyen al Partenó d'Atenes
El Museu Britànic ha confirmat, per primera vegada, que negocia amb el govern grec la devolució d’unes metopes de marbre de 2.500 anys d’antiguitat corresponents al Partenó i que es troben al museu des de 1832. Aquestes peces formen part del patrimoni que el diplomàtic britànic Lord Elgin va traure del temple clàssic a principi del segle XIX, quan era ambaixador a l'Imperi otomà, que llavors governava a Grècia.
Fonts del govern grec han assegurat que es van establir les primeres negociacions amb el president del museu, George Osborne, fa més d'un any.
Grècia ha insistit que volen que la devolució siga permanent, mentre que el Museu Britànic es manté ferm que li està fent al país un “préstec”. A més, al desembre, el govern britànic va rebutjar fer cap modificació en la llei del Museu Britànic, que impedeix que el museu torne la seua col·lecció de manera permanent, excepte en circumstàncies molt limitades.
“No desmuntarem la nostra gran col·lecció, ja que explica una història única de la nostra humanitat comuna”, va fer públic aleshores en un comunicat la direcció del museu. Ara, en canvi, un projecte de remodelació del museu, conegut com a Rosetta Project, podria canviar l’escenari. Precisament els espais dedicats al Partenó es troben en un mal estat de conservació, situació que el govern grec aprofita per a demanar el canvi permanent de la ubicació al seu lloc original.
El Vaticà torna tres peces més del Partenó
El mes de desembre passat, el papa Francesc va anunciar la decisió de tornar a Grècia tres peces més del Partenó, també de 2.500 anys d'antiguitat, que des de fa més d'un segle formen part de les col·leccions papals dels Museus Vaticans.
Segons el lloc web dels Museus Vaticans, es tracta del cap del cavall que estirava el carro d'Atena, al costat oest de l'edifici; el cap d'un nen i el cap d'un cabró barbut. Ara, el papa els dona a Jerònim II, el cap de l'Església ortodoxa grega, com a gest de diàleg ecumènic amb l'Església catòlica romana.
El Partenó, que és a l'Acròpolis d'Atenes, es va acabar al segle V aC com a temple de la deessa Atena, i els seus frisos decoratius contenen alguns dels millors exemples d'escultura grega antiga.
La ministra de Cultura grega, Lina Mendoni, ha expressat l'agraïment al papa Francesc “per la decisió generosa”. Grècia ha demanat repetidament el retorn permanent de les escultures i els marbres, que inclouen aproximadament la meitat del fris de 160 metres que adornava el Partenó. "Aquestes converses estan en una fase preliminar. Estem lluny d'anuncis o d'un acord final", va dir el portaveu del govern, Giannis Oikonomou.
Al març, la Unesco, va instar Grècia i la Gran Bretanya a arribar a un acord.
