La motoserra de Milei torna a Espanya

El president de l'Argentina, assot de Pedro Sánchez, aterrarà a Madrid el dimarts 20 d'octubre, per a una visita de dos dies, que va anticipar després que s'anunciara la convocatòria electoral del 29 de novembre

El president de l'Argentina, Javier Milei, en l'Assemblea de les Nacions Unides
El president de l'Argentina, Javier Milei, en l'Assemblea de les Nacions Unides / Charly Triballeau (Reuters)

El president de l'Argentina es desplaçarà a Espanya la setmana que ve, per a fer una visita de dos dies. Aterrarà a Madrid el dimarts 20 i tornarà a Buenos Aires el dimecres 21 a la nit, segons ha confirmat el seu govern, que no ha donat més detalls sobre els motius ni l'agenda. El mandatari argentí ja va anticipar la intenció de viatjar a Espanya el mateix 5 d'octubre, després que el president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, fera pública la seua decisió de convocar a eleccions generals per al 29 de novembre.

Des que va assumir la presidència argentina, a la fi de 2023, Milei ha fet sis viatges a Espanya, en què s'ha reunit amb el líder de Vox, Santiago Abascal, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (que l'ha condecorat amb la medalla de l'autonomia), entre altres polítics de la dreta, però mai amb Sánchez, a qui ha insultat i qüestionat públicament en reiterades ocasions.

Reunions amb la dreta i insults a Sánchez

En el primer viatge, en maig de 2024, què va fer per a participar en un acte de Vox, Milei va referir-se a Sánchez com a "mena" i a la seua dona, Begoña Gómez, com a "corrupta". Les declaracions van causar un incident diplomàtic, que va derivar en la crida a consultes de l'ambaixadora d'Espanya a Buenos Aires i el nomenament d'un nou cinc mesos després.

L'últim viatge Milei el va fer en juny passat, convidat per la Universitat de Sant Pablo CEU, per a reunir-se amb directius d'empreses espanyoles. En eixa ocasió, va tornar a reunir-se amb Abascal.

Els atacs de Milei contra Pedro Sánchez han sigut freqüents en les últimes setmanes. A primers de setembre, en un acte a Xile participat per la Fundació Disenso (que presidix Santiago Abascal), va dir que Sánchez "està més brut que una papa" i el va acusar de "facilitar la immigració descontrolada" (en al·lusió a la crisi humanitària de Ceuta) i "d'aplanar el camí per a les hordes estrangeres que acabaran reemplaçant-los"; afirmacions en la teoria del discurs de l'extrema dreta.

El 25 de setembre, en un altre acte, ara a Nova York, va afirmar que Espanya està "sotmés a un règim socialista que l'està destruint" i va definir a l'executiu de Sánchez com "una mescla curiosa entre anarquia i tirania". Els atacs més recents els ha fet a la revista francesa Le Point, amb motiu d'un viatge a París, on va manifestar que "Pedro Sánchez manté a un exèrcit d'economistes imbècils, l'única missió dels quals és intentar falsificar les estadístiques de l'èxit argentí".

Els indicadors econòmics contravenen "l'èxit argentí"

No obstant estes afirmacions, les controvertides receptes "llibertàries" que Milei ha aplicat en l'economia argentina, a través de dràstiques retallades en les prestacions i servicis públics, la desregulació de l'economia o la preponderància de la llibertat d'empresa sobre el treballador i la recaptació fiscal, no han aconseguit la revolució amb què prometia revitalitzar el país.

L'activitat econòmica es va contraure un 2,9% en juliol, la caiguda més gran des de 2020, encenent totes les alarmes davant la possibilitat d'una nova recessió. El Fons Monetari Internacional ha rebaixat les previsions de creixement per a 2026 (2,1% contra el 3,5% previst) i per a 2027, alhora que situa Espanya, per tercer any consecutiu, al capdavant de les economies avançades, amb una previsió de creixement del 2,5% per a 2026, que duplica les previsions en la zona euro.

I tot i la dràstica reducció de la inflació (des del 211%), s'estima un repunt de 32,5% per a enguany, dos punts més del previst a l'Argentina. Tot malgrat la injecció de capital de l'FMI, de qui Buenos Aires és el màxim deutor del planeta.

En l'actualitat, un de cada tres argentins viu tècnicament en la pobresa i les famílies continuen perdent poder adquisitiu per la distància creixent entre els salaris i la inflació, amb treballs cada vegada més precaritzats (per la desregulació) i amb prestacions socials i subsidis a la baixa, mentre les empreses nacionals veuen com augmenta la competència per l'obertura a les importacions després de dècades de protecció.

També et pot interessar

stats