La NASA suspén per un problema tècnic el llançament de la missió que tenia previst viatjar a la Lluna
Tenia previst llançar aquest dilluns el coet SLS i la càpsula Orion en un històric projecte que vol dur una dona a la lluna el 2025
La NASA ha suspés per hui el llançament de l'Artemis 1, que tenia previst viatjar a la Lluna, després de detectar un problema tècnic. El llançament estava programat per a les 14:30, hora peninsular espanyola, des de la plataforma de llançament 39B en el Centre Espacial Kennedy, però els enginyers han trobat un problema en un dels motors.
La missió té previst portar l'any 2025 fins al nostre satèl·lit la primera dona i la primera persona no blanca. És un programa de la NASA en el qual participa l'enginyer valencià Eduardo García Llama.
Aquest enginyer valencià va començar a l'Agència Espacial Europea i, posteriorment, es va traslladar a Houston, on treballa en la secció de Mecànica de Vol i Disseny de Trajectòries del centre espacial Johnson de la NASA. És l'aportació valenciana a un nou gran pas per a la humanitat.
La missió Artemis és un assaig general de la càpsula per a la tripulació. A l'interior només hi haurà tres maniquins i dos ninots de personatges de ficció, l'ovella Shaun i el gos Snoopy.
La nau volarà a cent quilòmetres de la Lluna
L'anomenat coet SLS (Sistema de Llançament Espacial), que és el coet més potent mai construït, i la nau Orion s'enlairaran des del Centre Espacial Kennedy de Florida, als Estats Units, a les 08:33 hora local (les 13:33 hora d'ací).
La nau volarà a prop de la Lluna, a 62 milles (quasi 100 quilòmetres) de la superfície i després entrarà en una òrbita lunar llunyana en la qual arribarà a situar-se a més de 61.000 quilòmetres del satèl·lit terrestre, és a dir fins on no ha arribat cap altra càpsula per a tripulació. Després d'un periple de 42 dies, la missió tornarà a la Terra el 10 d'octubre.
El pla és repetir un viatge similar, el de l'Artemis II, l'any 2024, amb quatre tripulats a bord. La tercera missió, l'Artemis III, ja allunaria l'any 2025. Dos astronautes nord-americans, una dona i un home, tornarien a caminar sobre la superfície del satèl·lit 50 anys després.
