Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA

Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Tot i este canvi de posició, els Estats Units mantenen la voluntat de reduir part de la presència militar al continent europeu dins d’una nova estratègia més centrada en la política interior, Llatinoamèrica i la regió de l'Indopacífic.

Pressió perquè Europa augmente la despesa militar

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha assegurat que a Helsingborg es posaran les bases de la cimera d’Ankara, centrada en l’augment de la inversió en defensa, la producció militar i el suport continuat a Ucraïna.

Rutte defén un repartiment més equilibrat de l’esforç militar dins de l’Aliança i reclama que els països membres incrementen la despesa en defensa i assumisquen una part més gran de la càrrega col·lectiva.

En esta línia, el primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha reconegut que Europa haurà d’augmentar la capacitat militar, encara que ha demanat que qualsevol replegament nord-americà es faça de manera “ordenada”.

Alertes per drons als països bàltics

La reunió també està marcada pels últims incidents amb drons a l’espai aeri dels països bàltics. En els últims dies s’han activat múltiples alertes aèries a Letònia i Lituània, mentre que un caça aliat va arribar a abatre un dron a Estònia.

Rutte ha qualificat de “ridícules” les acusacions de Rússia que apunten que els països bàltics permeten a Ucraïna llançar atacs des del seu territori. Segons els governs bàltics i Kíiv, els drons es dirigien cap a objectius dins de Rússia, però van ser desviats fora del territori rus per sistemes de guerra electrònica russos.

Crítiques dels EUA als aliats europeus

Abans de viatjar a Suècia, Rubio ha assegurat que Trump està “decebut” i “molt molest” amb la posició d’alguns aliats europeus respecte a la guerra amb l’Iran. El cap de la diplomàcia nord-americana ha arribat a qüestionar el paper de l’OTAN si alguns països membres, com Espanya, limiten l’ús de bases militars nord-americanes.

“L'OTAN és bona per als Estats Units perquè ens proporciona bases per a projectar poder. Si països com Espanya ens neguen l’ús d’estes bases, hem de parlar de quin sentit té continuar”, ha afirmat Rubio.