La UE i Mercosur signen un acord històric després de 26 anys de negociacions: “Triem el comerç just enfront dels aranzels"

La Unió Europea i el Mercosur han firmat dissabte a Asunción (Paraguai) l’acord de lliure comerç que posa fi a quasi 26 anys de negociacions, en un context internacional marcat per l’augment del proteccionisme, les tensions geopolítiques i la guerra comercial impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump. La signatura s'ha fet al Gran Teatro José Asunción Flores del Banc Central del país llatinoamericà, un espai simbòlic on es va posar en marxa el Mercosur l’any 1991.

La cerimònia l'ha conduïda el president del Paraguai, Santiago Peña, país que ostenta la presidència rotatòria del bloc sud-americà. Per part europea, la delegació l'ha encapçalada la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Hi han assistit dels presidents de l’Argentina, Javier Milei, i de l’Uruguai, Yamandú Orsi, mentre que el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, un dels principals impulsors del pacte, no hi ha acudit per motius d’agenda, segons han indicat fonts oficials del seu país.

Von der Leyen defensa l’acord per a fer front a la guerra aranzelària

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que la signatura de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur envia un missatge “contundent” al món en un context de proteccionisme global creixent. Durant la cerimònia celebrada a Asunción, Von der Leyen ha assegurat que el pacte representa “una elecció clara i deliberada” perquè “triem el comerç just enfront dels aranzels, l’associació a llarg termini enfront de l’aïllament”, amb l’objectiu d’oferir “beneficis reals i tangibles” a la ciutadania i a les empreses d’ambdós blocs.

La dirigent europea ha subratllat que l’acord permetrà crear “la zona de lliure comerç més gran del món”, amb 720 milions de persones i un pes econòmic de 22 bilions de dòlars. Segons ha destacat, el tractat eliminarà aranzels i altres barreres comercials, obrirà la contractació pública i establirà un marc estable basat en normes per a fomentar la inversió i els intercanvis. A més, ha defensat que el pacte incorpora un capítol “sòlid” sobre comerç i desenvolupament sostenible, amb el compromís mutu d’avançar cap a la neutralitat climàtica i de facilitar l’accés europeu a matèries primeres clau per a la transició verda.

Von der Leyen també ha remarcat la dimensió geopolítica de l’acord en un moment marcat per les tensions internacionals i la guerra aranzelària impulsada pels Estats Units. “Estem creant una plataforma per a treballar junts en una àmplia gamma de qüestions globals”, ha afirmat, alhora que ha garantit que la UE i el Mercosur tenen “molt presents els interessos dels fills i els nets” de les seues societats. La presidenta de la Comissió ha elogiat el treball “incansable” dels negociadors durant més de dos dècades i ha conclòs el discurs amb una defensa de la cooperació entre regions, celebrant “l’amistat entre Europa i Mercosur”.

Un mercat potencial de prop de 700 milions de persones

L’acord permetrà crear la zona més gran de lliure comerç del món per població, amb entre 700 i 720 milions de persones, i un pes econòmic estimat de més de 22 bilions de dòlars. Preveu l’eliminació progressiva del 91% dels aranzels que el Mercosur aplica a les exportacions europees i del 92% dels que la UE imposa als productes sud-americans. Brussel·les calcula que les empreses europees podran estalviar fins a 4.000 milions d’euros anuals en aranzels i tindran un accés més senzill a matèries primeres estratègiques.

Des del Brasil, el vicepresident i ministre d’Indústria i Comerç, Geraldo Alckmin, ha destacat que el pacte “portarà més ocupació, més ingressos i reforçarà l’agroindústria, la indústria i les inversions recíproques”, mentre que el ministre d’Exteriors paraguaià, Rubén Ramírez Lezcano, ha subratllat que es tracta d’“un dels acords econòmics més importants del planeta”, tot i admetre que cap de les parts n’està plenament satisfeta.

Noves oportunitats per a la Comunitat Valenciana

Veus expertes qualifiquen el pacte d’històric i necessari en l’actual escenari internacional. El professor de finances d’EDEM Escola d’Empresaris, Felipe Sánchez, ha explicat en À Punt que “tindrem un mercat més gran i això ens ve molt bé en una situació geopolítica molt complicada, en què hem de buscar socis fiables i estables”.

Per a la Comunitat Valenciana, l’aliança obri nous mercats per a sectors com l’automoció, la cosmètica, el calcer o el tèxtil. Segons Sánchez, “la imatge de marca dels productes valencians és molt superior a la que pot tindre una empresa similar a Sud-amèrica; per tant, aquells productes que es poden diferenciar tindran una entrada més fàcil gràcies a la reducció dels aranzels i arribaran a més consumidors”.

Temors en el sector agrari i ratificació pendent

En canvi, l’acord és vist com una amenaça per al camp i la ramaderia valenciana, segons alerten les organitzacions agràries. El pacte permetria l’entrada de carn de boví, pollastre, cítrics o arròs sense aranzels i, segons denuncien, amb controls sanitaris menys estrictes. “En productes com una taronja és molt difícil distingir d’on ve a priori; per tant, aquells que no es poden diferenciar per marca poden patir més si entren a un preu inferior”, ha advertit Felipe Sánchez a À Punt.

L’entrada en vigor no serà immediata

Malgrat la firma, l’entrada en vigor no serà immediata. La part comercial, de competència exclusiva de la UE, podria aplicar-se de manera provisional quan el primer país del Mercosur la ratifique, però el conjunt de l’acord haurà de superar un procés de ratificació complex. El Parlament Europeu només podrà aprovar o rebutjar el text en bloc, sense possibilitat d’esmenes, i ja hi ha grups polítics que amenacen de portar-lo davant el Tribunal de Justícia de la UE. A més, caldrà el vistiplau dels 27 estats membres per a l'aplicació definitiva.

La resistència principal continua venint del sector agroalimentari europeu i de diversos governs. França, Polònia, Àustria, Irlanda i Hongria van votar en contra de la firma, mentre que Bèlgica es va abstindre. Per a intentar desactivar estes crítiques, la Comissió Europea ha pactat salvaguardes agrícoles que permeten activar mesures de protecció si les importacions de productes sensibles —com la carn de boví, les aus de corral, els ous, els cítrics o el sucre— augmenten un 5% i els preus cauen en la mateixa proporció durant un període de tres anys.

Tot i estes garanties, els agricultors valencians no ho veuen clar i ja han anunciat mobilitzacions el 20 de gener a Estrasburg i el 29 de gener a València. Amb este acord, la UE i el Mercosur aspiren a reforçar no sols els intercanvis comercials, sinó també la cooperació política i estratègica en àmbits com el canvi climàtic, la transició digital i el pes geopolític en un món cada vegada més fragmentat.