L’ONU alerta dels riscos per als drets humans del centre de deportació de migrants a Ruanda
L’organisme qüestiona l’acord de cinc països de la UE amb el govern ruandés i reclama un enfocament migratori integral
L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha expressat la preocupació pel projecte de crear un centre de deportació de migrants a Ruanda, anunciat este dilluns per Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i els Països Baixos. L’acord preveu traslladar al país africà persones que hagen esgotat les vies legals per a romandre en territori comunitari i que no puguen ser retornades als seus països d’origen.
La portaveu de l’Oficina de l’ONU, Marta Hurtado, ha advertit que el trasllat planteja riscos per als drets humans, ja que les persones afectades serien enviades a un país amb el qual no tenen cap vincle real i que també afronta problemes en esta matèria. "Ens preocupen els riscos per als drets humans que planteja el trasllat proposat de persones des de cinc països de la UE a Ruanda", ha assenyalat.
En un comunicat, l’organisme ha qüestionat que la gestió de la migració passe per buscar països llunyans que assumisquen una part del procés o per externalitzar les obligacions en matèria de drets humans. En canvi, ha reclamat analitzar les causes que impulsen els moviments migratoris, entre les quals ha citat les desigualtats, un sistema econòmic i financer que perjudica nombrosos països del sud global i l’augment dels conflictes.
L’ONU també ha recordat que molts països receptors afronten l’envelliment de la població, la falta de mà d’obra en sectors importants i dificultats per a mantindre els sistemes de protecció social. Per això, defensa un enfocament integral basat en els drets humans i que amplie les vies de migració regular, a més de reconéixer les "enormes contribucions" de les persones migrants a les societats i les economies europees.
La iniciativa és possible gràcies al nou Reglament de Retorns de la Unió Europea, aprovat a l’octubre i que permet als estats membres crear centres de retorn en tercers països mitjançant acords que respecten el dret internacional i els drets fonamentals. La normativa preveu que les persones extracomunitàries en situació irregular hagen d’abandonar el territori comunitari de manera immediata o en un termini determinat. Espanya s’hi va oposar des de la concepció i va ser l’únic país que hi va votar en contra.
Per la seua banda, l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha confirmat que Ruanda li ha demanat suport operatiu per al centre i que està disposada a estudiar-lo, sempre que es respecten les normes internacionals. L’organització ha precisat que no participa en expulsions forçoses, detencions, activitats policials ni funcions de seguretat.
Ribera critica el projecte i demana que Europa no imite Trump ni Bukele
La vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha criticat a títol personal la iniciativa i ha advertit que Europa no ha d’emular les polítiques migratòries del president dels Estats Units, Donald Trump, ni del mandatari salvadorenc, Nayib Bukele. “Pensem en com tractem les persones i en què necessitem com a éssers humans quan fugim de situacions dramàtiques com la fam o la guerra, que s’agreujaran en escenaris de canvi climàtic extrem”, ha plantejat.
El projecte, encara en fase de negociació, preveu començar els trasllats en 2027 i habilitar inicialment instal·lacions per a un centenar de persones. Els cinc governs defenen que el mecanisme permetrà accelerar les expulsions i dissuadir la immigració irregular. Les persones traslladades podrien establir-se a Ruanda, amb accés al mercat laboral i als servicis públics, o tornar voluntàriament als seus països d’origen. Les declaracions de Ribera contrasten amb les de la Comissió Europea, que dilluns va donar la benvinguda als esforços dels cinc estats. Organitzacions humanitàries i de defensa dels drets humans també han qüestionat la iniciativa pels riscos que pot comportar enviar persones a països amb els quals no tenen cap vincle.