L'Eurogrup veu senyals positives i confia esquivar una recessió profunda
L'eurozona registra un creixement major de l'esperat, per damunt del 3%, i un comportament "excepcionalment positiu" de l'ocupació
Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona (l'Eurogrup) veuen senyals encoratjadors i confien evitar una recessió profunda en 2023 gràcies a uns resultats econòmics millors del que es preveia a la fi de l'any passat, malgrat el repte que continua plantejant la guerra a Ucraïna. "El to respecte als esdeveniments econòmics de l'any passat ha millorat i entrem en aquest any conscients també de com són de profunds els fonaments econòmics de l'euro i malgrat els reptes, confiem que els superarem", ha explicat aquest dilluns el president de l'Eurogrup, Paschal Donohoe, en una roda de premsa després de la primera reunió de l'any a Brussel·les.
Donohoe destaca que l'eurozona "ha demostrat de nou la seua resiliència en 2022" amb un creixement major de l'esperat, per damunt del 3%, i un comportament "excepcionalment positiu" de l'ocupació malgrat les conseqüències econòmiques de la guerra russa a Ucraïna.
Però subratlla, a continuació, que els socis de l'euro reconeixen que els preus de l'energia i la inflació continuen suposant un "desafiament" i, per tant, centraran les mesures polítiques a baixar la inflació i fer que l'alentiment del creixement "siga tan suau i curt com siga possible".
En la mateixa línia, el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, subratlla que recentment hi ha hagut "esdeveniments encoratjadors", com un avanç del PIB "lleugerament més fort del que es preveia" en el tercer trimestre de 2022, la caiguda dels preus del gas i el petroli per davall dels nivells previs a la guerra; i el "marcat descens de la inflació al desembre".
Contracció més superficial de l'esperat
"En conjunt, aquests esdeveniments anticipen una contracció aquest hivern més superficial de l'esperat en les nostres previsions de tardor", ha dit el comissari italià en referència a unes projeccions que preveien una recessió tècnica en l'eurozona al començament de 2023.
No obstant això, la perspectiva és que el creixement continue feble la resta de l'any i, malgrat la baixada de preus recent, continue la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna, per la qual cosa Getiloni insta els Governs a adoptar mesures de suport més "selectives i eficients" i a retirar-les "tan prompte com siga possible".
"És essencial si volem evitar el risc d'alimentar més la inflació (...) i crec que hi ha una finestra d'oportunitat per a fer-ho ara, quan els preus de l'energia estan baixos i moltes mesures expiraran a la fi d'aquest trimestre", ha afegit.
