L'alcalde de Butxa denuncia la violació sistemàtica de menors

L'exèrcit rus manté l'ofensiva al sud d'Ucraïna amb nous atacs a Mariúpol —on continua la investigació sobre el presumpte ús d'un agent químic— i l'ha intensificada a l'est del país. A la localitat de Popasna, a la regió de Donetsk, l'artilleria russa podria haver matat més d'un centenar de soldats ucraïnesos, segons el comandament militar de les tropes invasores.

En la rereguarda, el conflicte ha fet un gir inesperat. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat la detenció del polític prorús i amic personal de Putin, Víktor Medvedtxuk, fugat des del 24 de febrer, quan va començar la invasió.

Zelenski, en la seua habitual al·locució nocturna, ha proposat intercanviar Medvedtxuk pels xiquets i les xiquetes ucraïnesos presoners de l'exèrcit rus. El polític i empresari, de 67 anys, estava acusat d'alta traïció per revelar secrets d'Estat, tindre negocis a l'annexionada península ucraïnesa de Crimea, treballar per a Rússia i tindre "sòlids vincles" amb Putin.

"Atrocitats generalitzades" i violacions de menors a Butxa

Mentrestant, a Kíiv, un equip de la gendarmeria francesa ha començat a investigar els suposats crims de guerra que haurien comés les tropes russes. El govern dels Estats Units ha acusat Rússia de cometre "atrocitats generalitzades", que estan eixint a la llum a mesura que els seus soldats es retiren de les ciutats. El secretari d'Estat, Antony Blinken, ha parlat de les violacions a dones i xiquetes i ha mencionat el bombardeig d'infraestructures civils, com un teatre i una estació de tren, a més de l'execució de civils.

L'alcalde de Butxa assegura que les forces russes van abusar sexualment de 25 xiquetes i adolescents, entre 11 i 14 anys, durant el mes que les van tindre tancades en un soterrani en la localitat. Segons ha relatat la defensora del poble Ucraïnés a The New York Times, nou d'elles van quedar embarassades.

Putin considera un muntatge l'acusació de crims de guerra

En el seu primer pronunciament públic sobre els fets, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha negat en roda de premsa els presumptes "crims de guerra", els quals atribueix a un muntatge de la premsa d'Occident. El cap del Kremlin ha tornat a justificar la guerra, que a parer seu persegueix "objectius nobles" i defén que va "segons el planejat" i que la seua duració dependrà de la "intensitat dels combats". "El que passa a Ucraïna és una tragèdia, però no teníem una altra opció. Va ser la decisió correcta", ha dit Putin. Des de la seua òptica, és raonable envair un país, provocar una guerra, bombardejar ciutats i causar milers de baixes civils al conjunt de l'estat per a "protegir" una part de la població d'aquest: "La nostra lògica és simple. Els nostres objectius són ajudar la gent que viu en el Donbass, que sent un vincle indestructible amb Rússia i que durant huit anys ha sigut víctima d'un genocidi".

Zelenski es nega a rebre el president d'Alemanya

En el terreny diplomàtic, Alemanya ha xocat amb Ucraïna pels vincles del president alemany, Frank-Walter Steinmeier, amb el gasoducte germanorús Nord Stream. Berlín ha hagut d'anul·lar el viatge a Kíiv que Steinmeier tenia previst fer amb el president de Polònia per la negativa a rebre'l de Zelenski, que continua denunciant la compra massiva de gas rus per part d'Alemanya, uns ingressos que Rússia empra per a finançar la guerra.

Biden atribueix la inflació a la lluita contra un dictador genocida

L'increment dels preus dels combustibles per la guerra d'Ucraïna també està provocant maldecaps al president nord-americà, Joe Biden, que ha culpat de la inflació a la guerra de Putin, a qui acusa de ser un dictador genocida. "El teu pressupost familiar per a omplir el depòsit de gasolina no hauria de dependre de si un dictador declara una guerra i comet un genocidi a mig món", ha dit Biden.