Israel assalta l'Hospital Al-Nasser, el recurs sanitari més gran operatiu a la Franja de Gaza
Netanyahu certifica una vegada més l'oposició a un estat palestí, l'aposta de la comunitat internacional per a pacificar la regió
Després de 25 dies de setge, l'exèrcit d'Israel ha assaltat l'Hospital Al-Nasser, el més important al sud de la Franja de Gaza i el recurs sanitari més gran que continuava operatiu a l'enclavament. L'argument d'Israel per a irrompre en un recinte protegit pel dret internacional humanitari és tindre "informació creïble" que a l'interior podria haver-hi alguns ostatges de Hamàs, inclosos cadàvers d'aquells que han mort durant els quatre mesos de captivitat i guerra. En l'objectiu d'alliberar-los, tant els vius com els morts, l'exèrcit d'Israel està posant en risc la vida de pacients, personal mèdic i vora 1.500 palestins desplaçats que havien buscat recer a les instal·lacions.
L'entrada de les tropes israelianes ha provocat moments de pànic i caos. Ha transcendit la mort d'una persona i es parla d'una quantitat indeterminada de ferits. Israel havia ordenat l'evacuació immediata, que no han pogut complir els 300 pacients crítics o invàlids als quals assisteixen. El centre ja va ser bombardejat al desembre i en les últimes setmanes s'havia quedat pràcticament sense aigua potable ni menjar i amb els fàrmacs i subministraments mèdics en mínims.
Destrucció sistemàtica d'infraestructura civil
L'Oficina de l'ONU per als Drets Humans ha condemnat durament l'assalt, que té lloc una setmana després d'una acció similar a l'Hospital Al-Amal, també a Khan Yunis. Denuncia que aquests atacs responen a un patró per a destruir la infraestructura vital de la Franja i adverteix que Israel, com a "potencia ocupant", està obligada a garantir la seguretat dels civils. Els malalts més greus, els de vigilància intensiva i els bebés en incubadores s'han traslladat a altres edificis del complex Al-Nasser, exposant-los a greus riscos, fins i tot de mort.
Com ha passat en la resta d'atacs a recintes sanitaris, Tel-Aviv justifica l'acció en la sospita de la presència de combatents del braç armat de Hamàs o la Jihad Islàmica a l'interior. Acusacions similars sobre l'Hospital Al-Shifa (Gaza), el més gran de la Franja, es van demostrar exagerades o infundades. Israel mai va trobar el centre de comandament de Hamàs que presumptament s'amaga als soterranis.
L'exèrcit assegura que "més del 85% de les principals instal·lacions mèdiques de Gaza han sigut utilitzades per Hamàs per a operacions terroristes". Segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs, 130 institucions sanitàries han resultat parcialment o totalment danyades pels atacs israelians, que han forçat que 30 hospitals i 53 centres de salut hagen quedat fora de servei.
Però no són només els centres hospitalaris l'objectiu de la guerra. En el curs de l'ofensiva sobre Gaza, Israel ha arrasat desenes d'escoles, la universitat o l'arxiu entre altres infraestructures civils, sovint quan ja estaven buides, en el marc d'un procés de destrucció generalitzada, que segons l'ONU afecta el 60% dels edificis civils i que complica la represa de la normalitat social i econòmica en la postguerra.
Netanyahu rebutja el reconeixement d'un estat palestí
Benjamin Netanyahu ha subratllat que Israel continuarà oposant-se al "reconeixement unilateral d'un estat palestí", que entén com una "recompensa" per al terrorisme i ha advertit que "impediria qualsevol futur acord de pau". El pronunciament, manifestat per Twitter, planta cara a la pressió internacional per a avançar cap a la solució dels dos estats per a pacificar la regió que va plantejar des de la Unió Europea el cap de la diplomàcia Josep Borrell.
La posició de Netanyahu i la tebiesa dels Estats Units, principal aliat i subministrador d'armes de l'estat jueu semblen anticipar una nova tragèdia entre la població civil de Rafah, l'últim refugi per a 1,4 milions de palestins desplaçats. El president estatunidenc Joe Biden ha reiterat a Netanyahu la necessitat d'un "pla creïble i executable per a garantir la seguretat i el suport als civils" abans de traslladar l'ofensiva militar a Rafah. També l'ha instat a facilitar l'arribada d'ajuda humanitària a la població civil durant una conversa telefònica en què no han transcendit conseqüències per a Tel-Aviv en cas d'incompliment. El parlament d'Israel ha aprovat l'esborrany de llei per a vetar l'actuació de la missió de l'Agència de l'ONU per a l'Ajuda als Refugiats Palestins (Unrwa) i ara també culpa les Nacions Unides del retard en l'entrega de l'ajuda humanitària, per una frontera que controla Tel-Aviv i que s'enfronta de manera recurrent al boicot de radicals israelians.
Guerra al front del Líban
Les converses entre Egipte, Qatar i els Estats Units per a un acord de treva i alliberament d'ostatges continuen, amb un hermetisme total. El cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, assegura que encara és possible l'acord, però que tot depén d'algunes qüestions molt difícils de resoldre. El Caire ja ha advertit que comença a perdre la paciència amb Israel i no acceptarà un trasllat forçós de refugiats palestins si fa el pas de l'ofensiva sobre la ciutat de Rafah, fronterera amb Egipte.
A Israel se li complica també el front de guerra amb Hezbol·là, a la frontera del Líban. Un atac aeri de Tel-Aviv ha matat tretze civils i un alt comandament de la milícia xiïta, que ha respost amb el llançament de desenes de coets contra el territori israelià.
