Islàndia vota si reprén les negociacions per a entrar en la UE en un referèndum de resultat incert
Els sondejos donen un lleuger avantatge al sí, però el no guanya terreny abans d’una consulta que només decidirà si es negocia
Islàndia celebra este dissabte un referèndum per a decidir si reprén les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, interrompudes fa una dècada. Els últims sondejos apunten a un resultat molt ajustat i, fins i tot, donen un lleuger avantatge als partidaris del no. Una enquesta de Gallup publicada este divendres situa el no en el 51,6% dels vots, davant del 48,4% del sí.
La participació anticipada també ha sigut especialment elevada. Més de 60.000 persones havien votat ja divendres al migdia, prop del 22% del cens, una xifra rècord per a este tipus de vot a Islàndia i el triple que en les eleccions generals del 2024. Els experts, però, advertixen que això no implica necessàriament que la participació final s’acoste al voltant del 80% habitual en les eleccions legislatives.
Només un primer pas cap a les negociacions
La consulta serà només el primer pas d’un eventual procés d’adhesió. Si guanya el sí, Islàndia i Brussel·les haurien de reprendre les negociacions i, en cas d’arribar a un acord, els ciutadans haurien de votar de nou sobre el possible ingrés. La coalició de tres partits que governa des del 2024, encapçalada per la socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, inclou un partit oposat a entrar en la UE, però totes les parts s’han compromés a respectar la voluntat popular.
Les negociacions amb Brussel·les es van iniciar el 2009, després de la crisi econòmica, però van quedar interrompudes quatre anys més tard per les divisions internes i el clima advers generat per la crisi de l’euro. El 2015, un govern conservador va comunicar a Brussel·les que Islàndia ja no era candidata, encara que la Comissió Europea considera que mai es va produir una retirada formal de la candidatura.
Un dels principals punts de conflicte és la pesca, un sector fonamental per a l’economia islandesa. Quan es van interrompre les negociacions, s’havien obert 27 dels 33 capítols i se n’havien tancat onze, però encara no s’havien abordat les qüestions més delicades, com l’agricultura i, sobretot, la pesca. La legislació islandesa manté el control sobre les quotes, les captures i l’accés als caladors, i limita al 25% la inversió estrangera en les empreses pesqueres.
Dos cares de la mateixa moneda
Els partidaris de reprendre el diàleg consideren que Islàndia està ara en una posició més favorable per a negociar. La ministra d’Afers Estrangers, Katrín Gunnarsdóttir, destaca que l'eixida del Regne Unit de la UE ha canviat l’escenari i que hi ha més comprensió dins de la Unió sobre les particularitats de la pesca islandesa. Brussel·les també ha obert la porta a buscar "solucions creatives".
El debat, però, va molt més enllà de la pesca. La sobirania nacional, el control dels recursos naturals i l’elevat cost de la vida són altres dels arguments que dividixen la societat islandesa. Els partidaris del no temen que el país perda capacitat de decisió i haja de contribuir econòmicament al pressupost comunitari sense rebre'n els mateixos beneficis.
Els partidaris del sí, en canvi, defenen que formar part de la UE permetria a Islàndia tindre més capacitat d’influència i accés al mercat europeu. També consideren que l’adopció de l’euro podria ajudar a estabilitzar una economia marcada per una moneda molt volàtil i uns tipus d’interés elevats. El Banc Central islandés ha situat els tipus bàsics en el 8% per a combatre una inflació que va arribar prop del 6% al juliol.
Un enclavament geopolític
La qüestió de la sobirania té un pes especial en un país que no es va independitzar completament de Dinamarca fins al 1944 i que, amb més de 100.000 quilòmetres quadrats, té menys de 400.000 habitants. Els contraris a la UE defenen que Islàndia ha de continuar prenent les seues pròpies decisions, mentre que els partidaris de l’adhesió consideren que formar part de la Unió reforçaria la seua veu en un context geopolític especialment delicat a l’Àrtic.
A més, el referèndum arriba en un moment d’incertesa internacional per les amenaces d’annexió del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre la veïna Groenlàndia. Islàndia forma part de l’Espai Econòmic Europeu des del 1994, però mai ha arribat a completar el procés d’adhesió a la UE. Ara, els islandesos decidiran si volen tornar a obrir eixa porta.
