Islàndia rebutja en referèndum reprendre les negociacions per a entrar en la UE amb un 52,5% dels vots
El no s’imposa després d’una campanya marcada per la pesca, el cost de la vida i la sobirania nacional
Els islandesos han rebutjat reprendre les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, segons els resultats provisionals difosos per la radiotelevisió pública RÚV. El no s’ha imposat amb un 52,5% dels vots davant del 47,5% del sí, amb prop del 90% de l’escrutini completat, encara que quedaven per comptabilitzar alguns vots d’una circumscripció. El resultat suposa un revés per al govern de la primera ministra socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, que havia presentat la consulta com un moment d'"ara o mai".
El no ha anat guanyant terreny durant les últimes hores del recompte, després que el sí encapçalara els resultats durant bona part de l’escrutini. Amb 188.496 vots comptabilitzats, els contraris a reprendre les converses mantenien una diferència de més de 8.500 paperetes. Al voltant de 273.000 islandesos estaven cridats a les urnes i la participació provisional s’acosta a la de les últimes eleccions legislatives, que va fregar el 80%.
La consulta no decidia directament l’entrada d’Islàndia a la UE, sinó únicament si el país havia de reprendre les negociacions interrompudes fa més d’una dècada. En cas d’haver guanyat el sí, Islàndia hauria tornat a negociar amb Brussel·les i, si s’haguera arribat a un acord, els ciutadans haurien hagut de pronunciar-se de nou sobre l’adhesió. El govern havia garantit que respectaria la voluntat popular.
La pesca, en el centre del debat
Un dels principals arguments de la campanya ha sigut la protecció de les aigües i dels recursos pesquers islandesos. Els partidaris del no consideren que l’adhesió podria posar en risc el control nacional sobre els caladors i les quotes de pesca, un sector especialment important per a l’economia del país.
Els partidaris de reprendre les negociacions, en canvi, defenien que Islàndia podria mantindre unes condicions específiques. La normativa europea fixa les quotes de pesca, entre altres factors, a partir dels patrons històrics de captures, i responsables islandesos sostenien que això permetria al país conservar el control sobre les seues aigües, on fa dècades que no pesquen altres països de la UE.
Cost de la vida i tipus d’interés
La situació econòmica també ha tingut un pes important en la consulta. Islàndia manté una inflació elevada i uns tipus d’interés que han encarit especialment les hipoteques. El tipus del banc central islandés és actualment del 8%, davant del 2,25% del Banc Central Europeu.
Els partidaris del sí consideraven que l’adhesió a la UE i una possible adopció de l’euro podrien ajudar a estabilitzar l’economia i reduir els tipus d’interés. Els contraris, però, rebutjaven que Brussel·les poguera solucionar els problemes estructurals del país i defenien que correspon als polítics islandesos abordar-los.
La qüestió de la sobirania nacional també ha dividit la societat. Els partidaris del no advertien que l’adhesió limitaria la capacitat d’Islàndia per a prendre decisions sobre els seus recursos naturals, mentre que els partidaris del sí argumentaven que formar part de la UE permetria al país tindre més capacitat d’influència en un context internacional cada volta més inestable.
Una qüestió oberta durant dècades
Islàndia va sol·licitar l’adhesió a la UE el 2009, en plena crisi financera, però el govern euroescèptic que va arribar al poder posteriorment va interrompre les negociacions el 2013. El 2015, l’executiu conservador va comunicar a Brussel·les que el país ja no era candidat, encara que la Comissió Europea considera que mai es va produir una retirada formal de la candidatura.
El govern actual, format per una coalició de tres partits des del 2024, va incloure la convocatòria del referèndum en el seu acord de govern perquè la ciutadania decidira si reprenia el procés. La primera ministra, Kristrún Frostadóttir, havia defensat que el referèndum permetria abordar una qüestió que els islandesos debatien des de feia dècades. El govern té prevista una roda de premsa este diumenge a les 15:00 hores, hora peninsular, per a valorar els resultats.
