L'Iran i els Estats Units suspenen les converses d'este divendres a Suïssa enmig d'una nova ofensiva d'Israel al Líban

Els Estats Units i l'Iran han cancel·lat les converses que estaven previstes per a este divendres al complex turístic de Bürgenstock, a Suïssa, segons ha confirmat un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers del país europeu arreplegat per l'agència Reuters. Un portaveu de la Casa Blanca ja havia anunciat anit que el vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, havia suspés el viatge previst a Europa. Havia de reunir-se amb la delegació negociadora del règim islàmic amb la finalitat d'iniciar les converses sobre l'aplicació del memoràndum d'entesa ratificat entre Teheran i Washington per a posar fi definitivament a la guerra que va esclatar a finals de febrer. Per la seua banda, els aiatol·làs ja havien descartat dijous de matí cap viatge a Zúric ni Ginebra. Estes últimes decisions tornen a sumir en la incertesa l'escenari al Pròxim Orient, on Israel i Hezbol·là continuen creuant atacs al Líban, i comprometen la possibilitat d'una treva duradora.

"La logística d'estes negociacions mai ha sigut senzilla ni previsible", assenyala el portaveu de la Casa Blanca en un comunicat difós dijous a la nit. Vance i la delegació dels Estats Units havien mostrat disposició a traslladar-se tan prompte com es tancara l'acord preliminar, de catorze punts, signat dimecres pel mandatari nord-americà, Donald Trump, i el president iranià, Masoud Pezeshkian. Però finalment la reunió entre els dos bàndols, fixades per a este divendres en l'estació muntanyosa suïssa de Bürgenstock, no tindran lloc. El Ministeri d'Exteriors de Suïssa no n'ha donat més detalls. Tampoc s'ha tornat a pronunciar al respecte l'Iran, que fins ara s'havia mostrat disposat a aprofundir en converses més tècniques per a aplicar el memoràndum interí que, per ara, amplia l'alto el foc almenys seixanta dies.

La contesa, que va començar el 28 de febrer amb els atacs aeris conjunts llançats pels Estats Units i Israel a l'Iran, ha matat almenys 7.000 persones, ha disparat els preus de l'energia i ha sacsejat els mercats globals.

Nova ofensiva d'Israel al Líban

Israel, que ha quedat fora de les converses de pau, s'ha distanciat de l'acord entre els Estats Units i l'Iran i ha continuat lluitant contra la milícia xiïta Hezbol·là, aliada amb l'Iran al Líban, plantejant també preguntes sobre si l'acord es mantindria. La resistència del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a acceptar un alto el foc al Líban com a part de l'entesa entre els Estats Units i l'Iran li està fent perdre el suport de la Casa Blanca.

La cancel·lació de la cita a Suïssa ha coincidit, precisament, amb una nova ràfega d'atacs de l'exèrcit israelià contra diverses poblacions del sud del Líban, botant-se el cessament d'hostilitats que establix el memoràndum entre Washington i Teheran. El Ministeri de Salut Pública del país mediterrani, citat per l'Agència Nacional de Notícies libanesa, ha xifrat en 18 les persones mortes i 33 les ferides en esta darrera andanada de bombes.

Les forces militars israelianes han confirmat en un breu comunicat este divendres de matí que continuen atacant infraestructures de Hezbol·là en diverses zones al sud del seu país veí. El grup armat islàmic, per la seua banda, ha reivindicat també agressions contra tropes israelianes i diu haver repel·lit un avanç dels militars al sud del Líban. Han justificat estes accions "en legítima defensa" i en resposta a la violació de l'alto el foc derivat de l'acord ratificat entre els Estats Units i l'Iran. Els combatents han albirat una força israeliana, composta per un escamot blindat i d'infanteria, intentant infiltrar-se cap al nord de les altures dels turons d'Ali al Taher, cosa que ha provocat que els atacaren "amb diverses armes, apuntant a tres tancs Merkava amb míssils guiats, cosa que ha causat la seua destrucció i un incendi", segons el grup armat.

Concessions a l'Iran

A Washington, alguns dels aliats republicans de Trump al Congrés han qüestionat el pacte perquè consideren que s'han fet massa concessions a l'Iran per a posar fi al conflicte. El document, que ha transcendit esta setmana, arriba uns mesos abans de les eleccions de mitjà termini que se celebraran al novembre. Trump havia jurat acabar la guerra solament amb la "rendició incondicional" de l'Iran. En canvi, el memoràndum signat els proporciona un alleujament de les sancions econòmiques i desbloqueja actius per valor de desenes de milers de milions de dòlars i exempcions immediates dels Estats Units per les exportacions de petroli.

El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Mojtaba Khamenei, va dir que Trump havia signat l'acord "pres per la desesperació" i va assenyalar que enfocar les converses sobre el programa nuclear iranià, una de les raons declarades per Trump per començar la guerra, no seria fàcil. "Si el costat nord-americà vol ser massa exigent, no ho acceptarem", va advertir en un missatge.

L'acord signat entre les parts dona a les delegacions negociadores seixanta dies per acordar l'estat del programa nuclear de l'Iran, tret que s'acorde una pròrroga, i establir un fons de reconstrucció de 300.000 milions de dòlars per al règim islàmic i altres incentius financers.