Hong Kong, la crisi del model "un país, dos sistemes"

El territori autònom de Hong Kong viu protestes massives al carrer des de fa quinze dies. És el procés de mobilitzacions més important i persistent en els últims 22 anys. No volen que s’aprove una nova llei d’extradició. Per comprendre què hi està passant, cal anar a pams.

Què es Hong Kong?

La República Popular Xinesa té dos territoris autònoms: Macau i Hong Kong. A més, reivindica la sobirania sobre Taiwan, que defensa la seua independència.

Hong Kong té set milions i mig d’habitants. La Xina en té més de 1.400 milions.

Aquest territori autònom havia estat ocupat segle i mig pel Regne Unit, que el va tornar a la Xina el 1997. Fins al 2047 mantindrà l'anomenada llei bàsica, que concedeix una gran autonomia al territori. Té els seus propis poders legislatiu, executiu i judicial. Amb tot, el cap de govern de Hong Kong ha de ser ratificat per les autoritats xineses. És el conegut com "un país, dos sistemes".

El conflicte del règim d’extradicions

La legislació vigent a Hong Kong no permet les extradicions a la Xina, Taiwan i Macau. Un territori, aquest últim, amb un règim similar al de Hong Kong i tornat el 1999 per Portugal. En canvi, sí que hi ha acords d’extradició amb una vintena de països, entre els quals els Estats Units i el Regne Unit. Aquesta situació legal va entrar en crisi l’any passat.

Al febrer del 2018 un jove de 19 anys i resident a Hong Kong va assassinar i esquarterà la nóvia, de 20 anys i embarassada. Els fets van passar a Taiwan, a on havien anat a fer turisme. El jove tornà a Hong Kong i ara no poden reenviar-lo a Taiwan per a jutjar-lo.

Aquesta situació és la que voldria solucionar la proposta de nova llei.

L’oposició a una nova llei d’extradició

Si en principi sembla normal aprovar una llei que done resposta a situacions com la del referit assassinat de Taiwan, l’oposició popular al projecte ha sigut gran.

Per què? Perquè hi ha el temor que l'aprovació d'una nova llei d'extradició siga el forat per on puguen passar altres reformes que trencarien el sistema de llibertats i d'autonomia de Hong Kong respecte a la Xina. Defensen un model de vida que no mantindrien dins de la Xina Popular.

La revolta

La revolta al carrer ha sigut progressiva:

• El 13 de març d’enguany l’executiu de l’excolònia anuncia la tramitació d'un projecte de llei d'extradició per fer possible el lliurament de persones reclamades per la Xina, Macau i Taiwan.
• El 31 de març té lloc la primera protesta. Hi participen només 2.000 persones.
• El 28 d’abril és la segona protesta al carrer. Ja són 130.000.
• El 6 de juny 6.000 advocats, fiscals i estudiants de Dret es manifesten en silenci. Volen que es retire el projecte de llei.
• El 9 de juny, diumenge, esclata definitivament l'oposició popular al projecte del govern. Els organitzadors de la revolta, el Front Civil pels Drets Humans, asseguren que un milió de persones han eixit al carrer. Hi ha enfrontaments amb la policia i 19 persones queden detingudes. Des d’aquell moment la mobilització no s’ha aturat. El 12 de juny hi ha enfrontaments i desenes de manifestants, policies i periodistes hi resulten ferits. Diumenge passat, de nou passava del milió el nombre de persones al carrer. Dilluns passat hi ha una jornada de vaga general. Dijous llancen un ultimàtum a la cap de govern per tal que soterre el projecte de llei. No ho fa i ahir els carrers de Hong Kong tornen a estar plens de gent que protesta. Els opositors adopten el vestuari negre com a forma de fer-se visibles.

La ciutadania de Hong Kong ha rebut el suport des de molts indrets del món. A Taipei, la capital de Taiwan, milers de persones van eixir al carrer diumenge passat. Des de Taiwan s’observa amb molt d'interés l'evolució de la relació de Hong Kong amb el govern xinés. La República Popular Xinesa considera Taiwan part del seu territori, mentre que l'illa defensa el seu estatus independent. A Taiwan es refugiaren fa vora setanta anys les tropes nacionalistes derrotades per l’Exèrcit Roig de Mao.

També hi ha hagut manifestacions de suport a Londres, París, Sydney, Vancouver i Nova York.

El projecte de llei

L'executiu impulsa el projecte de llei per a donar resposta a la possible necessitat d’extradició de persones a la Xina continental, Taiwan i Macau.

Però bona part de la població de Hong Kong considera que la futura llei podria utilitzar-se no només per a perseguir delictes penals, sinó per a lliurar al Govern de la Xina persones opositores i reclamades per raons polítiques.

Els promotors de la llei insisteixen a argumentar que en tot cas qualsevol petició d’extradició haurien d'aprovar-la els òrgans de poder del territori autònom, i que només s’aplicaria a casos com ara homicidi, assassinat o violació.

En l'àmbit d'aquest conflictiu debat han sigut moltes les veus que aquests dies han acusat de pro-xinesa Carrie Lam, la cap de govern de Hong Kong. També consideren que la cambra legislativa està alineada amb Pequín.

Arran de les protestes, diumenge passat l'executiu xinés va declarar oficialment paralitzada la tramitació del projecte de llei, tot advertint que en el futur podria reactivar-se la tramitació.

Aquesta declaració va enervar les masses, que exigeixen el soterrament definitiu del projecte de llei i la dimissió de la cap de govern.

La revolució dels paraigües

El procés actual ha recordat aquests dies les protestes del 2014 contra el sistema electoral de Hong Kong, controlat per Pequín. La denominació revolució dels paraigües va sorgir del fet que la gent duia aquest complement per protegir-se del sol i els va servir també per a resguardar-se dels projectils de goma i de fum que llançava la policia. Els processats per aquells incidents entraren a la presó a l'abril d'enguany i precisament a alguns els han posat en llibertat aquests dies, com és el cas de Joshua Wong, el líder d'aquella protesta, que ara s'ha unit al moviment contra la llei d'extradició.