La guerra de l'Iran arriba als cent dies amb una treva fràgil i negociacions per a un acord definitiu
El conflicte ha alterat l’equilibri militar al golf Pèrsic, ha posat en risc el trànsit per l’estret d’Ormuz i continua condicionant la política dels Estats Units
La guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran complix este diumenge cent dies marcada per una treva precària, negociacions obertes i un impacte que va més enllà de l’àmbit militar. El conflicte ha afectat tot el golf Pèrsic i ha generat preocupació internacional per les conseqüències econòmiques derivades del bloqueig de l’estret d’Ormuz, una ruta estratègica per al comerç energètic mundial.
L’ofensiva va començar el 28 de febrer amb atacs contra instal·lacions militars iranianes i dirigents del règim. Segons les informacions disponibles, el primer dia va morir l’aiatol·là Ali Khamenei. Tot i això, la desaparició del líder suprem no ha provocat la caiguda de la República Islàmica, un dels objectius que inicialment perseguia el president dels Estats Units, Donald Trump. Washington manté, en canvi, la voluntat de desmantellar el programa nuclear iranià.
Durant els primers compassos del conflicte, l’Iran va respondre amb centenars de míssils i projectils dirigits contra Israel i contra bases militars nord-americanes desplegades a la regió. La capacitat de resposta iraniana va sorprendre la Casa Blanca i va coincidir amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz, punt pel qual transita aproximadament una cinquena part del petroli comercialitzat al món.
Després de quaranta dies de combats, l’Iran i els Estats Units van acordar un alto el foc el 8 d’abril. Malgrat les reiterades denúncies de violacions de la treva, l’acord s’ha mantingut vigent i continua prorrogat mentre avancen les negociacions, amb la mediació del Pakistan, per a convertir-lo en definitiu.
Les converses es desenvolupen enmig de missatges contradictoris procedents de Washington, que alterna anuncis sobre un possible acord imminent amb advertències sobre eventuals nous bombardejos.
La guerra també ha tingut repercussions en la política interna nord-americana. Pocs mesos abans de les eleccions de novembre, el conflicte ha erosionat les expectatives electorals dels sectors conservadors. Esta mateixa setmana, diversos congressistes republicans s’han sumat als demòcrates per a reclamar que qualsevol desplegament militar prolongat compte amb una autorització expressa del Congrés.
La població dels Estats Units també observa amb preocupació els efectes econòmics del conflicte, especialment l’encariment dels carburants i de productes bàsics.
Mentrestant, a l’Iran, el règim manté el control del país, mentre la població afronta una greu crisi econòmica i social agreujada per les conseqüències de la guerra i per la repressió interna exercida per les autoritats.
