El grup paramilitar Soldados de Franelas s'atribueix l'atemptat contra el president de Veneçuela

L'anomenat Movimiento Nacional Soldados de Franelas de Veneçuela s'ha atribït l'autoria de l'atemptat contra el president del país, Nicolás Maduro. Franctiradors de les forces de seguretat han avortat l'atac amb un parell de drons amb càrrega explosiva durant l'acte de commemoració a Caracas dels 81 anys de la Guàrdia Nacional Bolivariana, la policia militar del país. En la retransmissió de la cerimònia per televisió es pot veure com evacuen del lloc dels fets Maduro i el ministre de Defensa, Vladimir Padrino.

En el seu compte de Twitter, Soldados de Franelas ha penjat diverses imatges de l'atac i un missatge on expliquen el pla, que, segons indiquen, consistia a dur explosius C4 fins a la tribuna presidencial mitjançant els dispositius aeris. "Demostrem que són vulnerables. No ha pogut ser hui, però es qüestió de temps", han afirmat en un missatge en la xarxa social.

Soldados de Franelas s'autodefineix com un conjunt de "militars i civils patriotes lleials al poble de Veneçuela"

Poc després de l'atac, la periodista veneçolana Patricia Poleo ha llegit en el seu canal de YouTube un presumpte comunicat del grup, que assegura parlar en nom de la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB), que agrupa els diferentes estaments militars i els reservistes del país.

"És contrari a l'honor militar mantindre en el govern als qui no sols s'han oblidat de la Constitució, sinó que han fet de la funció pública una manera obscena d'enriquir-se i envilir-se", han dit els signants, que han fet una crida al poble de Veneçuela per a eixir al carrer i donar suport a les accions de "militars constitucionalistes i líders polítics civils" per a un canvi de govern, necessari per a la "tornada a la pau, la prosperitat i el progrés".

"No podem tolerar que la població patisca fam, que els malalts no tinguen medicaments, que la moneda no tinga valor, que el sistema educatiu ni eduque ni ensenye, només adoctrinant en el comunisme, que la seguretat personal siga un record llunyà, que se seguisquen violant els drets humans" afirma el grup, que assegura aspirar a la convocatòria d'unes eleccions "veritables i lliures" al país.

Colòmbia nega la participació i els EUA suggereixen la implicació de Maduro

En els moments posterior a l'atac Nicolás Maduro havia culpat de l'autoria la ultradreta de Veneçuela i el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos. L’acusació l’ha desmentida ràpidament el govern de Colòmbia, que l’ha qualificada "d’absurda i sense fonament". També ha protestat pel costum de Maduro de culpar permanentment Colòmbia d’aquestes situacions i ha exigit respecte per Colòmbia i el seu president.

En paral·lel, Maduro ha rebut diverses mostres de suport de diferents mandataris internacionals, com ara el president de Bolívia, Evo Morales, i el seu homòleg al Salvador, Salvador Sánchez.

Amb la denúncia de hui, Maduro suma una vintena d'alertes per presumptes actes contra la seua vida des del 2013, quan va assumir el poder després de morir Hugo Chávez.

Espanya condemna la "violència amb finalitats polítiques"

Països com Cuba o l'Iran han condemnat amb rotunditat el presumpte atemptat, que també ha motivat la reacció del govern d'Espanya. En un comunicat el Ministeri d'Afers Estrangers ha expressat la seua "ferma condemna a la utilització de qualsevol tipus de violència amb finalitats polítiques" i ha manifestat el desig d'una ràpida recuperació" als ferits. El document reclama una eixida pacífica, democràtica i negociada entre veneçolans, en el marc de l'estat de dret", així com el retorn a "la institucionalitat democràtica, el respecte als drets humans, l'alliberament dels presos polítics i l'atenció a les urgents necessitats de la població".