Els Estats Units i Israel ataquen una refineria de gas al sud de l’Iran, extensió d'un jaciment de Qatar
El president iranià confirma la mort del ministre d’Intel·ligència, Esmaeil Khatib, i la tensió creixent a la regió dispara els preus dels carburants
Els Estats Units i Israel han atacat este dimecres una refineria de gas a l’Iran, situada a la Zona Econòmica Especial de Pars Sud, a la costa sud del país, segons ha informat l’agència iraniana Tasnim. El projectil ha caigut en part de les instal·lacions i ha originat un incendi que ha obligat a intervindre els equips d’emergència.
L'incendi, provocat per l'atac estatunidenc-israelià contra el complex de refineries de gas de South Pars ja està controlat. Fonts de seguretat de la província de Bushehr han demanat a la població que evite acostar-se a la zona i que mantinga la calma.
El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de Qatar, Majed al-Ansari, ha criticat l'atac israelià contra instal·lacions vinculades al jaciment iranià de South Pars, extensió del jaciment de Qatar de North Pars i qualificat el moviment de “perillós i irresponsable”.
“Reiterem, com ja hem insistit en repetides ocasions, la necessitat d'evitar atacar instal·lacions vitals. Fem una crida a totes les parts perquè actuen amb moderació, respecten el dret internacional i treballen per a aconseguir una desescalada que preserve la seguretat i l'estabilitat de la regió”, ha afegit.
L’Iran ataca una refineria a Qatar i un dipòsit de combustible a l’Aràbia Saudí
En resposta, l’Iran ha amenaçat de destruir infraestructures energètiques vinculades als interessos nord-americans a la regió si continuaven els atacs. Així, esta vesprada ha llançat una sèrie d’atacs contra Qatar i els Emirats Àrabs Units que han originat incendis en infraestructures energètiques clau, entre altres la refineria de Ras Laffan, la principal instal·lació de gas natural liquat qatariana, i un dipòsit de combustible per a avions a Riad.
El govern de Qatar ha informat que la defensa civil està actuant per a controlar un incendi que ha causat “greus danys” a Ras Laffan, el principal centre de producció de gas natural liquat del país. L’empresa estatal Qatar Energy ha confirmat l’atac i ha assegurat que els equips d’emergència s'han desplegat de manera immediata per a contindre les flames, sense que —de moment— s’hagen registrat víctimes.
A més, l’Iran també ha atacat instal·lacions als Emirats Àrabs Units, amb impactes en un dipòsit de combustible utilitzat per a proveir avions estatunidencs a la base d’Al-Kharj. No obstant això, el Ministeri de Defensa dels Emirats ha assegurat que ha interceptat drons dirigits contra esta base i contra una planta de gas a l’est del país.
Creix la tensió a la regió i els carburants es disparen
L’atac té lloc en un context de tensió creixent a la regió. L’exèrcit israelià havia anunciat en les últimes hores una nova onada de bombardejos contra infraestructures iranianes, després de detectar el llançament de míssils des de territori iranià. Dies abans, els Estats Units van atacar l’illa de Kharg, clau per a la indústria petroliera iraniana.
En resposta, l’Iran va amenaçar de destruir infraestructures energètiques vinculades als interessos nord-americans a la regió si continuaven els atacs.
La inestabilitat internacional derivada de l’escalada bèl·lica al Pròxim Orient ha fet que el preu dels carburants es dispare. El preu del gasoil ha augmentat un 11,61% en l’última setmana i ha marcat un nou màxim des de juliol del 2022, fins a 1,836 euros per litre, segons el butlletí petrolier de la Unió Europea.
La gasolina també ha pujat, un 6,75%, i se situa en 1,708 euros el litre. Amb l'increment, omplir un dipòsit de 55 litres de gasoil ja supera els 100 euros, mentre que el de gasolina costa prop de 94 euros. En el que va del 2026, el gasoil s’ha encarit més d’un 32% i la gasolina, prop d’un 19%.
Més morts en la cúpula iraniana
En paral·lel, el president iranià, Masoud Pezeshkian, ha confirmat la mort del ministre d’Intel·ligència, Esmaeil Khatib, en un bombardeig recent. Segons ha indicat en un missatge públic, esta mort se suma a la d’altres alts càrrecs com Ali Larijani i l’exministre de Defensa Aziz Nasirzadeh, en una sèrie d’atacs atribuïts a Israel i als Estats Units.
A pesar dels colps a la seua cúpula, Teheran assegura que continuarà amb la seua estratègia “amb més força que mai”, mentre manté els atacs amb míssils contra territori israelià.
Segons l’últim balanç oficial, fet públic a principi de març, els bombardejos han deixat més de 1.200 morts a l’Iran, encara que les autoritats no han actualitzat les xifres en els últims dies.
