Els Estats Units i l'Iran anuncien un acord de pau definitiu després de quasi quatre mesos de guerra

Els Estats Units i l'Iran han anunciat este diumenge un acord per a posar fi a la guerra i reobrir l'estratègic estret d'Ormuz després de més de cent dies d'un conflicte que ha desestabilitzat el Pròxim Orient, ha causat més de 7.000 víctimes mortals i ha generat pertorbacions greus en el mercat global del petroli. Ha sigut el Pakistan, que exercix com a mediador entre Washington i Teheran, qui ha anticipat que les dos parts enfrontades havien arribat a un consens, que se signarà segons el que estava previst el pròxim divendres, 19 de juny, a Suïssa. És un memoràndum d'entesa que haurà de posar fi a totes les hostilitats, si bé encara es desconeixen els detalls concrets de l'acord.

El president estatunidenc, Donald Trump, havia pressionat perquè el pacte s'anunciara al món este diumenge, dia que fa huitanta anys. Arriba després de diverses setmanes d'intercanvis d'esborranys i declaracions contradictòries entre totes dos parts i busca acabar la guerra que va començar el 28 de febrer, desencadenada arran d'una ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel que va culminar amb l'assassinat del líder suprem de la República Islàmica, l'aiatol·là Alí Khamenei, en el poder des del 1989.

L'Iran, que va nomenar com a successor el fill, Mojtaba Khamenei, va respondre amb bombardejos contra Israel i països de la regió que alberguen bases estatunidenques, a més de tancar el pas marítim d'Ormuz, canal comercial estratègic per on transitava el 20% del petroli mundial.

Trump, que havia promés que la guerra acabaria en cinc setmanes i que derivaria en un canvi de règim a l'Iran, es va vore forçat a negociar amb Teheran una eixida al conflicte, acuitat per una escalada del preu dels combustibles a les portes de les eleccions de mig mandat de novembre als Estats Units.

Obertura immediata d'Ormuz

Segons ha proclamat el mandatari republicà mateix en la xarxa Truth Social, l'acord permetrà reobrir Ormuz i, a canvi, els Estats Units alcen el bloqueig marítim que imposen des d'abril sobre els vaixells que ixen i entren de ports iranians. "L'acord amb la República Islàmica de l'Iran ja està complet. Enhorabona a tots! Amb este escrit, autoritze plenament l'obertura sense peatge de l'estret d'Ormuz i, simultàniament, autoritze l'alçament immediat del bloqueig naval dels Estats Units. Vaixells del món, arranquen els motors! Que fluïsca el petroli!", va escriure en Truth Social abans de celebrar que ell fa huitanta anys amb un combat d'arts marcials mixtes de la UFC a la Casa Blanca.

El primer ministre pakistanés, Shehbaz Sharif, destacat mediador en els últims mesos, ha explicat que, després de la signatura de la setmana vinent, començaran les converses tècniques per a implementar l'acord. Segons Sharif, les dos parts han declarat "l'acabament immediat i permanent de les operacions militars en tots els fronts", inclosa l'ofensiva israeliana al Líban.

Este mateix diumenge, Trump ha représ l'aliat, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per l'últim atac israelià contra Beirut, llançat just abans de signar l'esperat acord de pau. El mandatari estatunidenc ha carregat contra l'homòleg per un bombardeig que "no hauria d'haver ocorregut" i li ha recriminat que no té "un puto mínim de trellat".

El vicecanceller iranià, Ali Gharaibabadi, ha confirmat que el text del memoràndum d'entesa s'ha completat i ha assegurat que prompte es publicarà perquè el poble iranià puga consultar "les fites" aconseguides, segons arreplega l'agència de notícies iraniana Fars. Ha advertit, no obstant això, que el règim persa respondrà decisivament "onsevulla que hi haja un incompliment" de Washington.

Per la seua part, la Secretaria del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran ha informat en un document que "la guerra i les operacions militars en tots els fronts, inclòs el Líban, acabaran de manera immediata i permanent a partir d'esta nit" i que "el bloqueig marítim contra l'Iran s'alçarà de manera immediata i completa".

Incògnites de l'acord

Malgrat l'anunci, fet a escala internacional, encara queden pendents moltes incògnites sobre els detalls del memoràndum. L'administració estatunidenca havia fixat com a principal objectiu de les negociacions aconseguir que la República Islàmica renunciara a qualsevol ambició d'obtindre una arma nuclear i cedira als Estats Units el seu material enriquit per a destruir-lo. L'Iran, que sempre ha sostingut que el seu programa nuclear té fins pacífics i científics, ha exigit als Estats Units l'alçament de sancions econòmiques i l'alliberament de milers de milions de dòlars en fons iranians bloquejats, però Washington ha descartat fins ara facilitar el lliurament de diners a Teheran.