Per què els edificis de Turquia s’han ensorrat en massa?

Aquesta setmana hem vist com a Turquia s’afonaven els edificis l'un darrere de l'altre; en canvi, al Japó, amb terratrémols d'intensitat semblant, els edificis no cauen. El catedràtic d'Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Miguel Adam, explica a À Punt NTC que ocorre perquè s’ha permés construir en zones especialment sensibles i, en alguns casos, el govern ha dispensat les constructores de complir la normativa antisísmica. "La normativa turca és potent i els edificis haurien d’aguantar aquests sismes", afirma, però si no es compleix comencen els problemes. L'expert, a més, considera que també hi ha aspectes de disseny relacionats amb l’ensorrament massiu dels edificis.

A la UPV, Adam i altres especialistes treballen en un projecte d'avantguarda per a protegir edificis danyats com els que han quedat encara drets a Turquia. Utilitzen el que anomenen fusibles constructius, uns elements que es trenquen abans de traslladar la pressió a l'estructura de l'edifici. Els edificis se segmenten i es connecten les diferents parts mitjançant aquests fusibles, indica el catedràtic. D’aquesta manera, quan el col·lapse d’una part de l'estructura és imminent, els fusibles s’activen i només col·lapsa la part més danyada de l’edifici, "perquè és inevitable", però la resta de la construcció roman intacta. 

D’altra banda, a l'hora de projectar noves construccions és important adequar les normatives antisísmiques als diferents territoris, afirma l’enginyer. Per exemple, els requisits de la Comunitat Valenciana són diferents dels de la Comunitat de Madrid: el territori valencià és una zona potencialment vulnerable; per tant, a l’hora de construir els edificis s’han de tindre en compte altres aspectes de disseny.

En qualsevol cas, la clau per a minimitzar els danys quan la natura ens colpeja d’aquesta manera està a complir fil per randa tots els protocols antisísmics a l’hora de projectar i construir.