Dinamarca vol recloure en una illa els migrants pendents d'expulsió
El futur centre ha provocat crítiques de l'Institut de Drets Humans, que l'ha considerat “en el límit de la legalitat”.
El govern danés vol aïllar, en una illa deshabitada, les persones estrangeres que han comés algun delicte i que estan pendents d'expulsió. La mesura està inclosa en un paquet legal per a endurir la ja estricta política d'immigració que ha generat controvèrsia.
El pla, inclòs en els pressupostos acordats entre el govern conservador i el xenòfob Partit Popular Danés, afecta els sol·licitants d'asil la petició dels quals ha sigut rebutjada i que han comés delictes greus. També reclouran els criminals estrangers que no poden ser retornats als seus països perquè no els accepten o s'arrisquen a patir tortures.
Dinamarca compta des de 2016 amb un centre per a estrangers pendents d'expulsió però, davant les informacions dels últims mesos sobre els problemes de delinqüència generats en la zona pels interns, el govern ha decidit destinar els més perillosos a una illa.
“Els estrangers que han abusat de la confiança de la societat danesa i comés actes criminals han de tenir les condicions més austeres possibles i ser controlats de forma conseqüent”, va dir fa uns dies la ministra d'Integració, Inger Støjberg.
Støjberg, la cara més visible de la dura línia en immigració del govern de Lars Rasmussen, ja havia assegurat dos anys arrere, quan es va presentar el centre de Kærshovedgård, que l'objectiu era fer-li la vida “el més insuportable possible” a aquest grup d'estrangers.
El nou centre estarà situat en Lindholm, illa al sud-est del país, destinada des de fa un segle a experiments amb malalties contagioses per a animals, i que ha estat fins al passat mes de juliol sota el control de l'Institut de Veterinària de la Universitat de Lyngby.
Les tasques de neteja de l'illa, que ha estat sense residents permanents des de fa dècades, es perllongaran fins al 2021. El govern té previst, en els pròxims quatre anys, destinar 759 milions de corones daneses –poc més de 100 milions d'euros– i obrir un centenar de places.
L'illa estarà controlada per les autoritats penitenciàries, hi haurà policia patrullant i, encara que els interns podran abandonar-la durant el dia en transbordador fins a la xicoteta localitat de Kalvehave, hauran de tornar de nit. “Minimitzarem la quantitat de freqüències tant com siga possible. Ho farem tan molest i tan car com es puga”, va dir al canal TV2 el portaveu d'estrangeria dels populars danesos, Martin Henriksen.
Crítiques al centre
La iniciativa ha provocat crítiques, entre altres, de l'Institut de Drets Humans, que l'ha considerat “al límit de la legalitat” perquè es tracta de persones que han complit pena i no se'ls pot privar de llibertat.
“És una mala idea, simplement trasllada el problema d'un lloc del país a un altre”, ha declarat Mikael Smed, alcalde socialdemòcrata de Vordingborg, municipi al qual pertany l'illa. Per la seua banda, el principal diari danés, Politiken, parla de “derrota” i de “condemnar a l'infortuni” a un grup de persones.
Retallades en les ajudes econòmiques
El paquet inclou altres mesures destinades a aconseguir que més refugiats tornen als seus països com dificultar “fins al límit dels compromisos fixats per les convencions”, la prolongació de permisos de residència i un descens de les ajudes econòmiques.
“Estem molt preocupats per les noves regles, que donen encara més provisionalitat i inseguretat, menys ajudes i pitjors opcions d'educar-se. És molt dur, destruirà famílies”, va criticar el secretari general de l'ONG Ajuda al Refugiat, Christian Friis Bach.
Coincidint amb l'augment de l'arribada de refugiats arribats a Europa fa tres anys, el govern de Rasmussen va endurir encara més l'estricta política d'asil i estrangeria que impera a Dinamarca des del canvi de segle, amb mesures polèmiques, com una llei per a confiscar diners i objectes de valor a peticionaris per a pagar la seua estada.
Així mateix, la idea de traslladar a una illa a criminals estrangers havia sigut suggerida ja en 2000 per la llavors ministra d'Integració socialdemòcrata, Karen Jespersen, però la iniciativa va ser durament criticada pel seu propi partit i altres forces polítiques.
