Quasi deu milions de xiquets en el món no han rebut encara cap vacuna
Un estudi de la Universitat de Mont-real alerta que estan desprotegits davant malalties com la poliomielitis, la pallola o la pneumònia i que vora el 65% viu per davall del llindar de la pobresa
Les vacunes han reduït la mortalitat infantil als països més pobres un 70% durant les últimes dues dècades, però vora deu milions de xiquets i xiquetes estan encara pendents de vacunar-se i desprotegits davant malalties com ara la poliomielitis, la pallola o la pneumònia. És l'alerta que llança un estudi liderat per la Universitat de Mont-real (Canadà) i que s'ha publicat en The Lancet Global.
La investigació, en què s'analitzen les causes d'aquest retard en la immunització, assenyala que més del 65% d'aquests deu milions de menuts no vacunats —als qui anomena de "dosis zero"— viu per davall del llindar de la pobresa en pobles, suburbis marginals o zones en conflicte. També en famílies els ingressos diaris de les quals no superen els 2,35 dòlars (2,06 euros).
L'equip que ha realitzat la recerca es pregunta si només la pobresa, el fracàs dels governs i els sistemes sanitaris deficients, que no arriben a les persones més desfavorides, o la impossibilitat de superar les arrelades diferències socials, expliquen aquesta situació.
Per a donar una resposta, la Universitat de Mont-real i col·legues de la Universitat de Pune (Índia) examinen enquestes nacionals efectuades per les autoritats índies entre 1992 i 2016, amb dades d'uns 73.000 xiquets i xiquetes d'entre 12 i 23 mesos, l'edat estàndard per a determinades campanyes de vacunació.
Constaten, primer, que l'Índia ha aconseguit grans progressos durant el període analitzat, perquè la proporció de xiquets de "dosis zero" va caure del 33 al 10% en 24 anys. Però també confirmen que, en 2016, la majoria dels menors no vacunats es concentrava en els grups més desfavorits, en llars de rendes baixes i en bebés nascuts de mares sense educació formal.
Així mateix, detecten que els no vacunats, en comparació amb els que sí que ho estan, tenen més possibilitats de patir malnutrició. Ho demostra el fet, segons recalca l'equip, que en 1992 el 41% de "dosi zero" presentava "greus retards de creixement", davant del 29% que es registrava en el segon grup. Aquesta relació era encara desproporcionada 25 anys després, 25% davant del 19%, lamenta l'equip científic.
En total estimen que al país asiàtic hi ha vora 2,9 milions de xiquets i xiquetes que mai s'han vacunat. Es concentren, sobretot, en estats i districtes menys desenvolupats i en diverses zones urbanes. "Aquests xiquets continuen pertanyent als grups socialment desfavorits, incloses les llars rurals, les llars més pobres, els musulmans, amb mares amb menys educació i amb embarassades que no es beneficien plenament dels serveis de salut", observa Sunil Rajpal, de la Universitat de Pune.
En traslladar els resultats al context global, la investigació subratlla que l'"estat de dosi zero" és un "indicador important" de "vulnerabilitat" lligada "a una situació de desavantatge sistemàtic" per a tota la vida. Per això, insisteix en la necessitat d'identificar-lo com més prompte millor per a afrontar els "complexos factors" que provoquen desigualtats, de manera que les autoritats puguen combatre les "desigualtats intrageneracionals".
