Debacle de la CDU de Merz: l'extrema dreta guanya en un segon estat alemany i L'Esquerra s'imposa a Berlín
La formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) ha guanyat a l'estat nord-oriental de Mecklenburg-Pomerània Occidental, on els democristians s'han quedat fora del parlament, en la segona victòria regional després de ser la força més votada a Saxònia-Anhalt
El canceller alemany i president de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Friedrich Merz, s'ha aferrat al càrrec i renuncia a dimitir tot i els desastrosos resultats del partit en els comicis d'este diumenge a les regions de Mecklenburg-Pomerània Occidental i Berlín.
La formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) ha guanyat les eleccions a l'estat federat nord-oriental de Mecklenburg-Pomerània Occidental amb el 38,2% dels vots, en un duel contra el Partit Socialdemòcrata (35,5%) en què l'extrema dreta ha duplicat els resultats de 2021 i els votants han expulsat del parlament la CDU de Merz, que ha aconseguit el 4,9% dels suports, el pitjor resultat electoral en la història. "És un desastre", no podem maquillar-lo", ha assumit el canceller i president dels democristians.
A pesar de les votacions, les possibilitats de govern de la ultradreta són remotes, perquè l'únic partit disposat a dialogar amb l'AfD, l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) ha quedat fora de la cambra, aplanant una possible coalició entre l'SPD, L'Esquerra i Els Verds.
A principis de setembre, l'AfD ja va arrasar en les eleccions de Saxònia-Anhalt, quedant a les portes de la majoria absoluta, amb un 45% dels vots, mentre la CDU s'afonava, la qual cosa pot suposar el retorn de l'extrema dreta a un govern regional per primera vegada des de l'Alemanya nazi.
L'Esquerra trenca el bipartidisme a Berlín
Les notícies per a la CDU de Merz en l'altra regió en disputa en els comicis, Berlín [alhora ciutat i estat federat] no van ser molt millors. Amb el 99,03% escrutat, L'Esquerra [Die Linke] s'ha imposat amb el 25,7% dels vots, contra el 18,8% de la CDU (18,8%). Els democristians havien guanyat les eleccions del 2023 i governaven juntament amb els socialdemòcrates de l'SPD, que ha obtingut el pitjor resultat en l'estat de la capital, prop d'un 12,1%, el que els situa per sota de l'AfD (16,1%).
La candidata de L'Esquerra, la jurista d'arrels turques Elif Eralp, ha trencat la rotació bipartidista (des de la reunificació, CDU i SPD s'hi alternaven com a partits més votats) i pot convertir-se en la primera alcaldessa de Berlín de la formació, sempre que aconseguisca un complicat acord de coalició amb Els Verds (14,4%) i l'SPD.
Merz s'enroca en les seues reformes i culpa "els partits radicals" a dreta i esquerra
Després dels comicis, l'AfD i L'Esquerra han llançat peticions perquè el canceller dimitisca. Merz ha rebutjat eixa possibilitat després de reivindicar les seues reformes socials i econòmiques com a solució, encara que no reben aplaudiments immediats i tarden a llançar resultats, segons ha argumentat. La CDU manté un cordó sanitari contra l'extrema dreta, com la gran majoria de formacions del país, però alhora es nega a dialogar amb l'Esquerra.
En una compareixença inusual i sense preguntes, el canceller ha raonat que Alemanya és "un Estat que s'ha tornat massa complicat" i un país amb una "economia que es troba enmig d'una profunda transformació" en què la "confiança en les institucions està disminuint". Però segons ell la culpa és de "partits radicals tant d'esquerra com de dreta" que soscaven eixa confiança.
Merz es va mostrar convençut que les seues reformes seran "el remei contra el verí autoritari que penetra cada vegada més profundament en la societat" alemanya.
