La Comissió Europea considera que la llei d’amnistia “sembla una autoamnistia”

La Comissió Europea ha traslladat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea l’opinió legal sobre la llei d’amnistia que considera que no respon “a un objectiu d'interés general”, sinó més bé “sembla una autoamnistia” per formar part "d’un acord polític per a aconseguir la investidura del Govern d'Espanya" i perquè els beneficiaris han sigut claus per a aprovar-la. 

Brussel·les fa eixe diagnòstic en les seues al·legacions a la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'aplicació de la llei orgànica d'amnistia, en un document que s’ha filtrat i al qual l'agència EFE ha tingut accés. 

“Si hi ha suport per a considerar que les autoamnisties, en les quals qui ostenta el poder polític pretén blindar-se garantint-se la immunitat jurídica, són contràries al principi de l'estat de dret, sembla que el mateix criteri caldria aplicar quan qui està en el Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”, exposen els advocats de la Comissió Europea.

I afigen que “els vots dels seus beneficiaris han sigut fonamentals per a la seua aprovació en el Parlament espanyol”, per tant, “no sembla que la llei responga efectivament a un objectiu d'interés general reconegut per la Unió”.

Critiquen també que la norma seguira un procediment per via d'urgència, “eludint així importants informes d'òrgans consultius i sense consulta pública” perquè, com ha assenyalat la Comissió de Venècia, “l'amnistia ha aprofundit una divisió ferma i virulenta en la classe política, en les institucions, en el món judicial, en el món acadèmic i en la societat espanyola”.

I “malgrat això, les autoritats espanyoles no van atendre les recomanacions de la Comissió que es prenguera el temps necessari per a realitzar un diàleg significatiu amb un esperit de cooperació lleial entre les institucions estatals, així com entre la majoria i l'oposició, amb la finalitat d'aconseguir la reconciliació social i política”.

Com “tampoc van atendre” les autoritats espanyoles “la recomanació que fora aprovada amb una majoria qualificada superior”.

Quant als interessos financers de la UE, Brussel·les considera que no existeix “un vincle suficient” entre les activitats il·legals que tinguen per objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la Unió, pel que fa als recursos propis de la Unió i entén que “correspon a l'òrgan jurisdiccional nacional” determinar si és així.

La Comissió també critica l'alçament de les mesures cautelars, perquè “una obligació imposada per la legislació nacional als òrgans jurisdiccionals nacionals d'alçar totes les mesures cautelars abans d'haver decidit si l'aplicació de l'amnistia està justificada en un cas concret (...) és incompatible amb els principis de primacia del dret de la Unió”.

Com també és igual d’“incompatible” el “termini imperatiu de dos mesos per a decidir sobre l'aplicació de l'amnistia”.

La filtració del document, que no és vinculant per al TJUE, coincideix amb la discussió en el Tribunal Constitucional, per primera vegada, de l'esborrany de la llei d'amnistia, que sí que avala en línies generals la norma amb algunes objeccions de menor calat.

Violació de les regles del tribunal

Després que es fera públic el document, la Comissió Europea ha manifestat que la filtració a la premsa suposa “una violació de les regles” del tribunal i “posa en risc la serenitat” dels seus procediments judicials.

El portaveu de Justícia de l'executiu comunitari ha evitat comentar la filtració en la roda de premsa diària de la institució perquè “les submissions de la Comissió al Tribunal no són públiques”.

“Esta filtració es produeix enmig de procediments judicials en curs. És lamentable. Les filtracions són una violació de les regles de procediment del Tribunal. Posen en risc la serenitat dels procediments del Tribunal”, ha afegit.