Canada i la UE anuncien la voluntat d'estretir relacions en un moviment que desencadena les amenaces de Trump

La proposta que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va llançar ahir dimecres d'obrir la porta a que Canadà es convertisca en el primer "membre associat" de la Unió Europea (UE) ha sigut rebuda amb satisfacció pel Canadà mentre que ha desencadenat la ira del president dels Estats Units, Donald Trump. La proposta arriba en un moment de tensió en les relacions entre Ottawa i Washington.

El primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha dit este dijous davant de l'Eurocambra que "acull amb satisfacció" l'ambició de convertir el Canadà en el primer "membre associat" de la Unió Europea (UE), i ha valorat que eixa futura aliança tindrà "un enfocament únic i positiu" que les dos parts definiran. "El Canadà i la UE són forts per separat", ha dit Carney, que ha afegit que Ottawa i els Vint-i-set "són més forts junts", en la seua intervenció davant del ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França), després d'assistir en la vespra al discurs sobre l'Estat de la Unió que va pronunciar la cap de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen.

Carney va assistir com a convidat d'honor (el primer líder d'un país no membre de la UE a fer-ho ), al discurs en el qual Von der Leyen va obrir la porta al fet que el Canadà es convertisca en el primer "membre associat" de la Unió, un estatus inèdit i que suposaria estrényer la cooperació en diversos àmbits. El nou estatus, en l'opinió de Carney, hauria de servir per a "assegurar l'autonomia estratègica" de les dos parts reforçant la cooperació en "minerals crítics, capacitat industrial de defensa, IA i computació, seguretat energètica, espai i pagaments". Ha proposat, en este sentit, per "avançar cap a un comerç digital fluid de béns no agrícoles i una àmplia gamma de servicis", i per "aprofundir els nostres vincles entre pobles, que permet que els nostres jóvens visquen, treballen i estudien on vulguen a banda i banda de l'Atlàntic".

Carney s'ha referit en concret a la inclusió del Canadà en el programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus+ i a la participació en la pròxima generació del programa de finançament científic Horizon, i va oferir les contribucions "a gran escala" del país nord-americà al subministrament de gas i hidrogen de la UE, entre altres àrees amb major potencial de cooperació. De moment, França ja ha expressat el seu suport a la proposta de Von der Leyen.

La iniciativa ha provocat una airada reacció de Donald Trump. El polític republicà va amenaçar d'imposar grans aranzels a Europa o fins i tot deixar de comerciar directament amb el bloc si l'anunci es concreta. Trump va dir en una roda de premsa a Carolina del Nord que l'eventual integració del Canadà a la UE seria un "acte hostil" i va assegurar que imposaria "seriosos aranzels" per a frenar Europa. "Em sembla ridícul. El Canadà ha sigut un pèssim soci comercial", va afegir Trump, que va qüestionar així la possibilitat que el país nord-americà estrényer els seus vincles amb la UE.

En tot cas, la Comissió Europea li ha traslladat este dijous al president dels Estats Units que el seu pla per a aprofundir la seua associació amb el Canadà "no va en contra de ningú".