Brussel·les vol el mur antidrons per a finals del 2027 i vigilància oriental un any després

La Comissió Europea (CE) proposa que el mur antidrons que vol desplegar a l'est d'Europa estiga plenament operatiu a finals del 2027 i el sistema de vigilància del flanc oriental un any després, segons un full de ruta presentat este dijous perquè la Unió Europea aconseguisca el 2030 la plena preparació militar.

“Les recents amenaces han posat de manifest que Europa està en perill. Hem de protegir tots els ciutadans i cada centímetre quadrat del nostre territori. I Europa ha de respondre amb unitat, solidaritat i determinació”, ha indicat en un comunicat la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen.

La Comissió ja havia publicat al març un llibre blanc (un document no legislatiu) en el qual identificava les mancances de recursos militars a la UE. A continuació, va presentar un paquet de propostes per a mobilitzar fins a 800.000 milions d'euros en inversions per al 2030.

El Consell Europeu ha sol·licitat, per la seua part, un full de ruta amb objectius clars i fites en eixe camí cap a una defensa europea preparada per al 2030, i eixe serà el document que Von der Leyen presentarà als líders en la cimera del pròxim dijous a Brussel·les. Aconseguir la plena preparació en matèria de defensa significa que les Forces Armades dels estats membres poden “anticipar-se, preparar-se i ser capaços de respondre a qualsevol crisi relacionada amb la defensa, inclosa la guerra d'alta intensitat”.

Iniciatives urgents

El que la Comissió proposa en este full de ruta és tancar les escletxes de recursos a través de coalicions per a adquirir-les conjuntament entre estats membres.

Apunta a nou àrees: defensa aèria i antimíssils; facilitadors estratègics; mobilitat militar; sistemes d'artilleria; cibernètica, intel·ligència artificial, guerra electrònica; míssils i municions; drons i antidrons; combat terrestre i combat marítim.

Més concretament, defén impulsar projectes insígnia com el sistema de vigilància del flanc est (que contempla reforçar les capacitats de defensa terrestre, marítima o del ciberespai en eixa zona), una iniciativa europea de defensa enfront de drons (anomenat fins ara “mur antidrons”), l'escut aeri europeu o un escut de defensa espacial.

La idea és que els líders comunitaris donen suport a la iniciativa contra drons i la vigilància oriental abans que acabe l'any perquè puguen posar-se en marxa ja en el primer trimestre de 2026 i els països puguen sol·licitar finançament del Programa Europeu de la Indústria de Defensa i préstecs en el marc SAFE. També, que puguen començar a funcionar a finals del 2026 amb plena operabilitat a finals del 2027 i del 2028, respectivament.

La idea és “actuar amb rapidesa quan un enfocament conjunt siga més eficaç”, reforçant la capacitat d'Europa per a dissuadir i defendre en terra, aire, mar, ciberespai i espai, al mateix temps que contribuïx directament als objectius de recursos militars de l'OTAN, segons la CE.

“Les iniciatives insígnia estan clarament relacionades amb les amenaces”, han assenyalat fonts comunitàries, que han apuntat a les incursions de drons en l'espai aeri europeu com un risc “imminent”, després de la recent successió d'incidents d'este tipus que van afectar Polònia i països bàltics i escandinaus.

Un altre dels punts clau identificats en el full de ruta és el reforç de la base industrial de defensa, en particular assegurant la resiliència de les cadenes de subministraments, aprofitant tot el potencial d'innovació en defensa o fent un seguiment de la capacitat industrial començant per la defensa aèria i antimíssils, els drons i els sistemes espacials, identificats com el “més urgent”.

Per a 2030, la Comissió ha explicat que l'objectiu és establir un “autèntic mercat” de defensa en tota la UE, amb normes harmonitzades que permeten a la indústria oferir rapidesa i volum. Per a impulsar la inversió militar, el pla apunta a simplificar el mercat europeu de la defensa, mobilitzar finançament públic i privat i establir una àrea de mobilitat militar per al 2027.

Finalment, el full de ruta parla de fer costat “fermament” a Ucraïna, país al qual la UE vol convertir en el seu soci per a col·laborar plenament en defensa i aprendre de la seua experiència i innovació en la guerra contra Rússia.