"Àustria primer": els ultres de l'FPÖ, favorits en les enquestes per a governar el país
Les enquestes apunten a un escenari en què l'extrema dreta només podria governar gràcies al suport del Partit Popular austríac
Àustria celebra este diumenge eleccions legislatives amb el partit ultranacionalista FPÖ, membre del grup Patriotes per Europa al Parlament Europeu, liderant les enquestes amb una retòrica xenòfoba i antisistema en la qual molts analistes veuen un risc per a la democràcia.
Encara que el Partit Liberal (FPÖ) encapçala des de fa any i mig els sondejos, que li donen ara al voltant del 27% dels vots. La governabilitat requerirà una coalició en la qual la clau és si el conservador Partit Popular (ÖVP), que està dos punts darrere en les enquestes i és l'únic soci possible, acceptaria cedir la presidència del govern al líder ultra Herbert Kickl.
Es preveu que la tercera força després de la votació siga l'opositor Partit Socialdemòcrata (SPÖ), amb un 20% dels sufragis. Darrere quedarien els liberals Neos i els ecologistes Els Verds, amb al voltant d'un 10% i un 9% dels vots respectivament.
L'FPÖ, fundat per antics nazis després de la II Guerra Mundial, es presenta com una formació de patriotes que rebutja la immigració i diu defendre les tradicions i la identitat germànica del país sota el lema "Àustria primer" i amb una crida a l'"homogeneïtat" de la societat.
A més, assumeix el controvertit concepte de la "reemigració", una idea promocionada per l'extremista Moviment Identitari, una ideologia etnonacionalista que advoca perquè s'expulse els ciutadans d'origen no europeu als seus països per a assegurar l'homogeneïtat racial i cultural del continent.
L'FPÖ va ser la força més votada a Àustria en les últimes eleccions europees, amb un suport significatiu entre homes majors de trenta anys i entre treballadors de baix nivell acadèmic.
Malgrat que Àustria té unes de les rendes per càpita més altes d'Europa, el partit ultra acusa l'actual coalició de conservadors i ecologistes de causar una "inflació extrema" que, segons ells, perjudica la classe treballadora i afavoreix les persones migrants, que en la seua opinió reben excessives ajudes públiques.
