80 anys de la Nit dels Vidres Trencats

El racisme, la islamofòbia, l'antisemitisme i l’extrema dreta continuen presents a Europa.

80 anys de la Nit dels Vidres Trencats

La matinada del 9 al 10 de novembre de 1938 el món va viure un dels primers capítols de l’Holocaust nazi. Aquest divendres fa 80 anys de la Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht). Tota classe d'instal·lacions vinculades a la comunitat jueva d’Alemanya i Àustria es cremaven en una nit que va derivar en un genocidi que va causar més de sis milions de morts.

Considerada com l’inici de la persecució sistemàtica dels jueus durant el nazisme, la Nit dels Vidres Trencats marca l’inici de l'era de la preguerra de l’Alemanya nazi. Uns 7.500 comerços jueus van ser devastats, més d'un miler de persones van morir víctimes de la repressió nazi i l'endemà es va procedir a la deportació dels primers 30.000 jueus a camps de concentració nazis de Sachsenhausen, Buchenwald i Dachau.

Sinagogues, institucions i comerços van ser destruïts i saquejats pels agents de la Schulzstaffel (les SS) la Sturmabteilung (SA) i les Joventuts Hitlerianes amb el suport de la Gestapo. Van incendiar més de 1.000 sinagogues de tot el país, quasi 300 de les quals van quedar reduïdes a cendres.

El ministre de Propaganda del Tercer Reich, Joseph Goebbels, va definir la Nit dels Vidres Trencats com una “explosió espontània d'ira” per l'assassinat a París del diplomàtic alemany Ernst vom Rath per un jove jueu. En realitat, va ser una operació ordenada pel canceller del Tercer Reich, Adolf Hitler, i orquestrada per la Gestapo, les SA i les SS.

Els austríacs van commemorar ahir dijous el 80 aniversari el pogrom antisemita, que va causar la mort de 30 jueus al país. Durant la Nit dels Vidres Trencats es va empresonar 7.800 persones a Àustria i 4.000 van ser deportades al camp de concentració de Dachau.

La ciutat de Berlín també va recordar les víctimes de l’Holocaust llegint els noms dels 55.700 jueus assassinats pels nazis a Berlín. L’acte va tindre lloc al costat del monument en memòria de les víctimes.

L'alcalde-governador berlinés, Michael Müller, juntament amb el president de la comunitat jueva de la ciutat, Gideon Joffe, van alertar aquest dijous en l’acte que encara que han passat 80 anys, l’odi continua present a Europa. Va raonar que els ciutadans encara han d'enfrontar-se al racisme, la islamofòbia, l'antisemitisme i l'avanç dels populismes supremacistes i de l’extrema dreta.

A la Universitat de Leipzig, Alemanya, els investigadors han elaborat un estudi sobre l'autoritarisme, publicat el 2018. Leipziger Autoritarismus-Studie 2018 mostra els resultats actuals sobre les actituds d’extrema dreta a Alemanya.

En l’estudi afirmen que, en general, “el 36% dels alemanys està d'acord que els estrangers solament venen ací per a aprofitar l'estat de benestar”. L’estudi mostra que “els patrons de pensament antisemites encara estan perillosament molt presents a Alemanya”.

La cancellera, Angela Merkel, participarà aquest divendres en un acte a la sinagoga de la Rykestrasse, destruïda el 1938 i reinaugurada el 2009, després de ser completament restaurada.

També et pot interessar