La xilel·la afecta en un sol any 7.000 noves hectàrees del territori valencià

La Xylella fastidiosa va ser detectada a la Comunitat al juny de 2017. Va ser en un camp d’ametlers del Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. Ara és un autèntic maldecap per al camp. Des d'aquella primera detecció, són 135.305 hectàrees (en dades de finals de 2020) en 63 municipis i sols durant l'últim any aquesta malaltia ha guanyat 7.000 hectàrees.

Un avanç davant del qual l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha reclamat aquest dimarts a la Conselleria d'Agricultura que acabe "d'una vegada per sempre amb el procés d'erradicació de la Xylella fastidiosa després de detectar-se el primer positiu a la província de València, concretament en una explotació d'ametlers situada al terme de Vilallonga, a la Safor. En aquesta comarca es van detectar els primers casos al març de 2019.

La xilel·la és una de les plagues que més preocupa el sector agrari, perquè és un organisme microscòpic d’un enorme poder destructiu. Pot infectar més de 600 espècies vegetals, entre les quals hi ha els principals cultius del Mediterrani, mata per dessecació i no té cura. I durant els quatre anys, han sigut constants les crítiques i protestes a les decisions del Consell davant d'aquesta plaga.

El departament encapçalat per Mireia Mollà va comunicar ahir al sector agrari que aquesta malaltia que no té cura, i que és coneguda popularment com l'ebola de les oliveres per la incidència letal sobre aquest cultiu a Itàlia i altres parts del món, i continua expandint-se a0 la Comunitat Valenciana.

El president d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, ha expressat la “profunda preocupació i indignació per la pèssima gestió de l'erradicació que està duent a terme la Generalitat". Aguado ha remarcat que la plaga està al territori valencià des de fa quatre anys i no sols no s'està acabant amb el problema sinó que s'està "fracassant com a administració amb competències en sanitat vegetal i està desobeint les directrius de la Unió Europea". El responsable agrari explica que una erradicació deu fer-se "de manera contundent i ràpida, no pot eternitzar-se sine die".