Tres de cada quatre persones amb contractes a temps parcial són dones

Comissions Obreres confirma un estancament de la bretxa salarial en el 20% i planteja ampliar les jornades a temps parcial si es detecta que persistix la realització d'hores complementàries com una de les mesures per a reduir la bretxa salarial de gènere, que s'ha estancat en el 20%. És a dir, els hòmens ingressen cada any 5.100 euros més que les dones.

En la presentació este dilluns de l'informe sobre bretxa salarial de gènere, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha advocat també per "encarir les hores complementàries" per a incentivar l'augment del percentatge de parcialitat o la conversió cap a jornades a temps complet.

"Cal eixir de la inèrcia", ha demanat Sordo, qui també ha plantejat causalitzar la utilització del contracte a temps parcial o que els llocs de treball amb jornada completa s'oferisquen prèviament a les persones contractades a temps parcial.

A Espanya, el salari mitjà anual és de 31.116 euros entre els hòmens i 25.958 euros entre les dones, segons les últimes dades de salaris de l'enquesta de població activa (EPA), relatius a 2024, la qual cosa mostra una diferència de 5.158 euros.

Això mostra una bretxa salarial de gènere que ha baixat del 32% del 2013 fins a estancar-se en l'"encara intolerable 20%", ha detallat Sordo, qui ha assenyalat com a principal responsable la jornada a temps parcial: "Si les dones treballaren a temps complet, igual que els hòmens, la bretxa seria del 9%".

La bretxa salarial afecta les pensions

Per a la secretària de dones i igualtat de CCOO, Carolina Vidal, "esta bretxa és conseqüència de les discriminacions que patim les dones en el mercat laboral i, al final de les nostres vides, també en les nostres pensions", en haver tingut menors retribucions i també llacunes de cotització.

Les dones suposen el 75% de la població assalariada a jornada parcial, suporten una taxa més elevada de temporalitat (del 17,6%), només representen el 34% dels càrrecs directius i són més habituals en sectors d'activitat més mal retribuïts.

D'altra banda, el 39,2% dels seus salaris depén de complements salarials, que moltes vegades s'atorguen per criteris discrecionals i a llocs directius o en sectors "masculinitzats", premiant l'esforç físic o la penositat, enfront de l'atenció o la precisió, cosa que beneficia menys les dones.

Els plans d'igualtat i l'SMI han retallat la bretxa

L'informe exposa com la bretxa de gènere va augmentar entre el 2006 i el 2014, si bé la llei d'igualtat de l'any 2007 va establir algunes mesures per a tractar d'atenuar-la, com l'obligatorietat per a les empreses de negociar plans d'igualtat.

Això "va incidir de manera directa en la reducció de la bretxa salarial", sobretot des del 2020, quan l'obligació es va estendre a aquelles de més de cinquanta treballadors.

Finalment, la pujada de l'SMI des dels 736 euros del 2018 als 1.184 euros del 2025 ha beneficiat més les dones, segons càlculs de CCOO, ja que el 57% dels beneficiaris de l'alça el 2025 van ser treballadores.