El Servef aposta per la cultura com a motor econòmic
Un informe de la Universitat de València estima que fins al 2019 el sector podria crear 4.000 llocs de treball
El Servef, el Servei Valencià d'Ocupació i Formació, busca nous nínxols de treball i el món de la creació és un dels seus objetius prioritaris. Així que, al verd del reciclatge i de l'agricultura i el blau del sector que viu de la mar, s'afegeix ara el taronja de la indústria cultural. Aquest dijous s'ha presentat a València un estudi que posa de relleu la capacitat de crear ocupació des de l'art i la creació. La investigació encarregada pel Servef a la Universitat de València conclou que els sectors culturals i creatius crearan vora 4.000 llocs de treball fins a l'any 2019. Això significaria passar dels 58.170 llocs del 2016 als vora 65.000. El taronja, doncs, es perfila com un nínxol de treball emergent.
L'Anàlisi de l'ocupació i prospectiva de les necessitats formatives dels sectors culturals i creatius de la Comunitat Valenciana ha sigut elaborat per la unitat ECONCULT de la Universitat de València. L'ha presentat aquest dijous el director d'esta unitat, Pere Rausell, juntament amb els secretari autonòmic d'ocupació, Enric Nomdedéu, i el de Cultura, Albert Girona, al Centre del Carme de València.
L'ocupació al voltant de la cultura està creixent per damunt de la mitjana des de 2013. Segons Rausell, "no hi ha cap dubte respecte de l'impacte dels sectors culturals sobre l'economia dels territoris". Ara, assenyala, cal reorientar les polítiques cap a aquesta nova realitat. El professor universitari ha instat que es posen en marxa polítiques que afavorisquen "entorns que permeten fer prosperar aquests sectors".
A la Comunitat Valenciana, segons dades de l'estudi, l'ocupació en aquests sectors mostra uns comportaments positius des de 2013 i creix per damunt de la mitjana de l'economia. En paraules d'Albert Girona, la seua influència en la productivitat i l'aposta decidida per ells és un missatge que arriba des de pràcticament tots els organismes internacionals, des de l'OCDE fins al Banc Mundial o la Unió Europea.
Per a Enric Nomdedéu, la cultura, "a més d'aliment de l'ànima ho és també per a moltes famílies valencianes; genera molt de treball i en pot generar molt més". Assegura que "les activitats culturals i creatives milloren l'atractiu de les ciutats i els territoris, obrin nous espais de trobada i intercanvi d'idees, propicien el creixement personal i són capaces de generar una nova demanda" associada al consum de productes creatiu. En estos moments, per exemple, 7 dels 10 museus més visitats del món estan a Europa i 30 de les 69 ciutats creatives de la UNESCO són europees.
Per la seua banda, el secretari autonòmic de cultura, Albert Girona, ha destacat que la creació del pla estratègic cultural 2016-2020, Fes Cultura, ha sigut un dinamitzador per a impulsar aquesta indústria. Actualment hi ha al voltant de 7.000 persones treballant en aquests àmbits, un 13% més que en 2015. Girona ha dit també que en aquest temps s'han creat més de 700 empreses relacionades amb els sectors culturals i creatius i que el pressupost de la Generalitat per a la cultura "ha augmentat un 40% respecte de l'últim del govern anterior", ha dit.
