S'obri el segon paquet d'ajudes al camp valencià: fins a 15.000 euros per a pal·liar l'impacte de la guerra

La Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha activat aquest divendres el segon paquet d'ajudes, per valor total de 5,5 milions d'euros, amb què compensarà les pèrdues i l'increment de costos que la guerra d'Ucraïna ha generat en el sector agrari i ramader.

Les subvencions oscil·len entre 300 i 4.800 euros, i van destinades a tres sectors específics: d'una banda, productors de caqui, fruita de pinyol —bresquilla, pruna, albercoc, nectarina i cirera— i raïm de taula; d'una altra, explotacions d'engreixament de polit; i finalment, per a l'apicultura. L'orde de les bases reguladores, publicada dijous en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), estableix un màxim de 15.000 euros en conjunt per cada persona física o entitat sol·licitant i un termini de deu dies hàbils per a demanar-les. Comencen aquest mateix divendres i acaben el 2 de març.

La nova línia especial d'ajuda la va anunciar el 17 de gener el secretari autonòmic d'Agricultura, Roger Llanes, en Les notícies del matí. Aquest programa de suport s'uneix a altres que la Conselleria ha destinat a citricultors i part del sector ramader el 2022, que arriben a 25 milions d'euros. Tal com ha explicat la consellera, Isaura Navarro, l'administració autonòmica destina en total 30 milions per a "compensar els efectes de la guerra i protegir l'activitat del camp".

Agricultura recorda que el sector s'ha vist especialment afectat per l'increment del preu de les importacions, ja que és intensiu en l'ús d'energia, fertilitzants i fitosanitaris. A més, l'augment del preu de l'energia elèctrica es nota també en les comunitats de regants, que necessiten l'energia elèctrica per a bombar les aigües subterrànies, conduir-les fins a les explotacions agràries i distribuir-les dins de cada parcel·la. També en pateix les conseqüències una de les principals vies d'exportació: Ucraïna i Bielorússia. Això ha generat la necessitat de buscar mercats alternatius, amb la saturació consegüent, cosa que ha fet caure en pèrdues.