El Banc d'Espanya estima que el dèficit de vivendes superarà el milió el 2028
La subgovernadora del Banc d'Espanya, Soledad Núñez, ha apuntat a més que l'estalvi captat pels neobancs i noves formes d'intermediació no sempre es destina a la inversió productiva i a finançar l'economia real
El Banc d'Espanya ha estimat que per al 2028 podria haver-hi un dèficit de més d'un milió de vivendes, el que dificultaria l'accés especialment als jóvens i els nous residents. Durant la seua participació en el Forbes Economic Summit este dimecres, la subgovernadora del Banc d'Espanya, Soledad Núñez, ha assenyalat que des del 2021 s'ha acumulat un saldo negatiu estimat d'unes 755.000 vivendes, que podria augmentar en 300.000 més entre el 2026 i el 2028. Segons les dades que manegen en la institució, els preus reals de la vivenda s'han accelerat des del 2024 fins a situar-se en nivells comparables als del 2005, abans de l'esclat de la bambolla immobiliària.
Núñez ha explicat que l'esforç per a comprar una vivenda creix per damunt de la renda de les llars. Una dada cridanera és que la renda real disponible de les llars s'ha multiplicat per 1,8 a Espanya des del 1980 enfront de l'1,6 en la Unió Monetària Europea, però els preus reals de la vivenda s'han multiplicat per 3,5 enfront de l'1,8 de la zona euro.
En el fòrum, la subgovernadora ha demanat reflexionar sobre el destí de l'estalvi que capten els neobancs i nous intermediaris, amb una captació "significativa" i que "creix amb rapidesa", perquè considera que no sempre es traduïx en crèdit per a l'economia espanyola. A més, ha reivindicat que la funció essencial de la banca és canalitzar l'estalvi cap a la inversió productiva i finançar l'economia real. "Una economia moderna necessita bancs i mercats capaços d'acompanyar les famílies, els autònoms i les empreses. Necessita finançament per a crear ocupació, innovar, internacionalitzar-se i augmentar la seua productivitat", ha explicat.
Per esta mateixa raó, ha recordat que "la innovació i la competència són positives, però hem de procurar que el sistema financer continue complint la seua funció econòmica essencial: convertir l'estalvi en inversió productiva". En opinió de la número dos del Banc d'Espanya, la situació financera a Espanya presenta hui en dia una imatge favorable, encara que tampoc exempta de riscos, amb nivells d'endeutament de les llars històricament reduïts, catorze punts percentuals per davall de la mitjana de l'euro.
A més, Núñez ha fet al·lusió durant la seua intervenció al crèdit privat, que exercix un paper complementari al bancari, finançant especialment projectes en tecnologies de la informació, servicis professionals i manufactures. No obstant això, ha assenyalat, una part molt elevada del crèdit privat procedix de fons de fora de l'àrea de l'euro i existix una concentració significativa entre els principals prestadors. Esta diversificació en les fonts de finançament és, als ulls de la subgovernadora, positiva perquè amplia les opcions de finançament, però també planteja nous riscos. "Hem de conéixer millor estos canals, reforçar la seua transparència i evitar que els riscos es desplacen fora del perímetre bancari sense una supervisió adequada".
En paral·lel, el sector financer continuarà jugant un paper clau per a cobrir les noves necessitats de finançament i ha de ser capaç de distingir entre "innovació i especulació", entre projectes amb vertader potencial productiu i expectatives difícils de sostindre". Ha de finançar la transformació tecnològica, però fer-ho amb rigor, coneixement sectorial i una adequada avaluació dels riscos, ha subratllat la subgovernadora.
