Rovira, sobre la proposta del nou finançament autonòmic: "És un model de doble café per a Catalunya i per a la resta, el que queda"

La Comunitat Valenciana rep amb "cautela" la proposta del nou sistema de finançament autonòmic presentada el passat divendres i no anticipa quina postura mantindrà dimecres en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on es reuniran el govern espanyol i els responsables autonòmics del ram, però advertix que la negociació "no comença amb bon peu". És el posicionament que ha resumit este dilluns entrevistat en Les notícies del matí, en què ha lamentat que encara els falta per conéixer molts detalls del que comporta el model posat damunt de la taula per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, perquè ara mateix només disposen "d'un dossier de dades" en format PowerPoint per a estudiar. "Les xifres no pinten malament, però necessitem saber més, la lletra menuda de l’acord", ha expressat Rovira. Per exemple, ha puntualitzat, què ocorrerà amb el deute valencià.

El document que portarà el Ministeri d'Hisenda al CPFF a mitjan setmana, pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya, contempla una injecció de prop de 21.000 milions d’euros més al conjunt de les comunitats autònomes, dels quals prop de 3.700 anirien a parar a la Comunitat Valenciana, 675 euros més per habitant. Seria la tercera autonomia que més recursos rebria, per darrere de Catalunya (4.686 milions) i d'Andalusia (4.848 milions). El Consell veu positiva esta quantitat de diners, però, més enllà dels flocs que falten per esclarir i que es coneixeran durant la trobada de l'executiu estatal i les autonomies, Rovira lamenta que la negociació "no comença amb bon peu".

Les xifres no pinten mal, però necessitem saber la lletra menuda

A parer del conseller, "no té sentit" que un sistema que ha de ser per a totes les comunitats es consensue per avançat amb un partit polític, perquè considera que això dona privilegis a Catalunya: "Este és un model de doble café per a Catalunya i per a la resta, el que queda del café. És la pura realitat. Apliquem un principi a Catalunya que no apliquem a la resta", ha opinat. L'exconseller d'Educació, que ha agafat les regnes d'Hisenda en substitució de Ruth Merino en el nou Consell liderat per Juanfran Pérez Llorca, ha opinat que un sistema de finançament econòmic d'àmbit estatal "no pot parir-se amb [Oriol] Junqueras, un senyor inhabilitat, amnistiat i demés". "Mal comença esta carrera cap al nou model", ha insistit. El valencià també s'ha mostrat reticent al fet que el govern central tinga previst obrir negociacions bilaterals després del CPFF amb cadascuna de les comunitats "per a un sistema de finançament que és per a tots".

Durant l'entrevista, el conseller ha evitat pronunciar-se sobre el sentit de la votació de la Comunitat Valenciana en el CPFF perquè "hi ha moltes coses que encara no estan definides". En este sentit, ha remarcat en tot moment que, més enllà dels 3.669 milions que assigna a les arques de la Generalitat, cal parar atenció als "condicionants". "Cal vore el model complet, no quedar-nos en una espècie d'anunci fet l'endemà d'una reunió entre Junqueras i [Pedro] Sánchez, sona estrany. De moment, cautela. Esperarem a tindre més coneixement de tot el procés", ha reiterat.

Un model estatal no pot parir-se amb Junqueras, un senyor inhabilitat

Rovira ha indicat que dimarts de matí es reunirà la comissió d'experts valenciana sobre finançament autonòmic per a tindre "un primer contacte" sobre l'assumpte, ja amb la proposta coneguda, i més endavant se citaran la comissió mixta Consell-Corts. Entre els assumptes que preocupa l'executiu de Pérez Llorca, destaquen el fons d'anivellament reclamat reiteradament al govern central, el quitament del deute, la despesa en interessos generada cada any per eixe deute, els 4.000 milions que Sánchez "deu" a l'administració valenciana en dependència o "els més de 1.000 milions" a compte dels desplaçats sanitaris, ha enumerat el responsable d'Hisenda.

Solució al deute valencià

Divendres passat, poc després de conéixer les grans xifres de la proposta del Ministeri d'Hisenda, el Consell ja va emetre un primer veredicte per boca del portaveu, Miguel Barrachina: el model era incomplet. A més, reclamava la implementació immediata d'un fons transitori d’anivellament que compense l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana ja en el 2026, mentre avancen les negociacions del nou sistema. Un matalàs que la comissió d'experts ha xifrat en vora 1.780 milions d'euros, ha recordat Rovira a la ràdio d'À Punt. En este sentit, el conseller d'Hisenda ha tornat a insistir en la necessitat d'adoptar esta ferramenta com una solució al deute valencià, condició indispensable perquè la Generalitat diga sí al plantejament del govern espanyol. El problema, ha insistit l'entrevistat, és que el territori valencià continua perjudicat per l'infrafinançament mentre es tramita el nou sistema. "La ministra Montero planteja que podria aprovar-se a partir del 27. Tinc seriosos dubtes, però d’ací al 27 que fem? Per això nosaltres demanem que provisionalment se'ns assigne un fons d'anivellament, per a poder viure en 2026", ha justificat.

Entre les novetats del nou model està el fons climàtic dotat amb mil milions d’euros, dos terços dels quals es repartiran entre les comunitats mediterrànies. Per a Rovira, esta partida "és un gest clarament cap a Catalunya, falta vore com es repartix". "Resulta curiós que el govern central no ens ha donat un sol euro per a la dana i ara planteja un fons contra el canvi climàtic", ha lamentat. Des de la tragèdia, el Consell ha retret insistentment el govern espanyol que sols li ha permés "endeutar-se" per més diners en lloc d'assignar-li partides directes. Una afirmació que l'executiu central nega de pla. De fet, en l'últim balanç de fa tres setmanes, elevava a més de 9.000 milions la inversió en ajudes i actuacions per a pal·liar els efectes de la barrancada del 29-O.

Finalment, Rovira ha vaticinat que abans de l'estiu el Consell podria tindre preparats els pressupostos del 2026, per als quals tornarà a necessitar el suport de Vox, ja que governa amb minoria parlamentària a les Corts. A principis de desembre, la Generalitat va prorrogar oficialment els comptes del 2025 —aprovats en juny d'eixe any— en constatar-se que no podia complir els terminis previstos en la normativa, encara que l'anterior consellera d'Hisenda, Ruth Merino, ja havia deixat caure la possibilitat al novembre. L'actual titular d'Hisenda ha insistit que "no hi ha problema, perquè el sistema continua funcionant molt bé".