El president dels regants d'Espanya: "Hi ha una decisió política, ideològica, de suprimir el transvasament Tajo-Segura"

El transvasament Tajo-Segura està amenaçat de mort. Ho afirma el president de la Federació Estatal de Regants d'Espanya (Fenacora), Juan Valero de Palma, després de la sentència del Tribunal Suprem que obliga a aplicar ja els cabals ecològics marcats pel pla hidrològic per al Tajo aprovat pel Ministeri de Transició Ecològica. "S'intenta tirar la culpa al Suprem, però el problema en origen està en el pla hidrològic (...). Ací hi ha una decisió política, ideològica, de suprimir el transvasament", ha assegurat en una entrevista a Les notícies del matí.

Valero de Palma, que representa els interessos de 700.000 regants espanyols, considera que no s'apliquen criteris científics, sinó polítics, en la reserva de cabals per al riu que dona a beure bona part de l'agricultura d'Alacant.

Considera que "no hi ha cap demanda" d'explotació del Tajo o de protecció ambiental perjudicada que justifique la retallada progressiva de cent hectòmetres cúbics al transvasament que implica la reserva de cabals ecològics, i que no s'ha demostrat tècnicament el benefici d'estes reserves. No obstant això, ha reconegut que Madrid i la Manxa continuen abocant aigües sense tractar al riu pel creixement "desmesurat" dels nuclis urbans i que això suposa "malbaratar" milers de litres d'aigua per a diluir els vessaments, que porten cabals contaminants fins a Toledo.

No hi ha cap demanda d'explotació del Tajo o de protecció ambiental que justifique els cabals ecològics

Contra els pronòstics a llarg termini, que apunten a la necessitat d'un canvi de model d'explotació agrícola al sud-est espanyol (Alacant, Múrcia i Almeria) per la progressiva disminució de l'aigua, el president de Fenacora parla de "demagògia". "Les dades actuals, amb els embassaments d'Entrepeñas i Buendía que acumulen prop de 1.600 hectòmetres cúbics, tiren per terra estos arguments", explica, alhora que defén que ara hi ha aigua de sobra per a enviar més de 200 hm³ d'una conca per la qual circulen vora 6.000 hm³ a l'any.

Quan no hi ha aigua, no reguem. La sequera afecta primer els regants. (Els cabals ecològics) són un desaprofitament per a l'economia nacional, de mà d'obra i riquesa

"Quan falta aigua, a qui apliquen les restriccions? Als regants, com marca el pla contra la sequera, (...) però per a una cosa que passarà en el futur d'ací a trenta anys, per si de cas? No. Quan no hi ha aigua, no reguem. La sequera afecta primer els regants. És un desaprofitament per a l'economia nacional, de mà d'obra, que hi haja aigua i no regar, no produir i no generar riquesa. I com ha canviat Alacant, Almeria i Múrcia amb esta aigua en els últims anys", ha subratllat.

Juan Valero ha visitat la ràdio d'À Punt abans de celebrar una reunió de Fenacora a València. En ella defendrà una normativa comuna ambiental i social, com marc de relació entre productors i importadors de la Unió Europea. "La vella Europa ho té difícil. Ha posat normes que dificulten la competitivitat del camp i l'agricultura (...), estem en un mercat global i cal globalitzar també totes normatives de producció, de comercialització i també les socials, perquè ha d'haver-hi un mínim perquè es produïsca sense condicions d'explotació o fent treballar xiquets", ha explicat.