L’Eurocambra amplia els drets d’emissió de CO₂ i beneficia la indústria ceràmica

El Parlament Europeu ha donat suport este dijous a ampliar els permisos gratuïts per a emetre CO₂ que reben determinades indústries, entre elles la ceràmica, amb una proposta que contempla repartir quasi 100 milions de drets d'emissió addicionals entre 2026 i 2030 per a reduir els costos de les empreses. Esta mesura evitarà, segons l'Eurocambra, que traslladen la seua producció fora de la Unió Europea a països amb normes climàtiques menys exigents. Aixó suposa un benefici per al sector tauleller, especialment a la província de Castelló, o hi ha milers d'empleats a estes indústries.

La iniciativa, aprovada amb 474 vots a favor, 82 en contra i 28 abstencions, planteja modificar les normes del mercat europeu d'emissions (ETS, per les seues sigles en anglés), que obliga les empreses a disposar d'un permís per cada tona de CO₂ que emeten, encara que algunes en reben part gratuïtament per a limitar els costos de producció.

En concret, els eurodiputats volen afegir 11 milions de drets als 88 milions que la Comissió Europea ja havia proposat distribuir entre les indústries per a compensar part de la reducció d'estes assignacions prevista fins a 2030, després que l’actualització al juny despertara preocupació en diversos sectors per l'augment de les despeses que podria suposar.

Els permisos addicionals procedirien de quantitats retingudes a instal·lacions que van incomplir determinades obligacions, com ara aplicar les recomanacions de les auditories energètiques, cosa que —segons l'Eurocambra— permetria limitar al 12,5% de mitjana la rebaixa dels valors usats per a calcular els drets gratuïts segons el consum de calor i combustible, enfront d'una retallada major amb les regles actuals.

Criteris específics per a la indústria ceràmica

El text aprovat també contempla establir criteris específics per a determinades activitats de la indústria ceràmica, en lloc d'aplicar les referències generals basades en el consum de combustible que s'usen actualment per a calcular les assignacions gratuïtes.

La modificació permetria prendre com a referència les emissions del 10% de les fàbriques més eficients de cada activitat quan es demostre que les normes vigents no reflectixen adequadament les característiques de la producció, malgrat que encara no s'ha concretat quines empreses podrien beneficiar-se.

La delegació espanyola del Partit Popular Europeu (PPE) ha celebrat l’esmena, que assegura haver impulsat juntament amb eurodiputats italians per a atendre les demandes del sector a Castelló i València, així com a la regió italiana d'Emília-Romanya. “Hui guanya Castelló. Hui guanya la ceràmica espanyola. I hui guanya el sentit comú”, ha afirmat l'eurodiputat del PP Esteban González Pons, que ha sostingut que la UE no pot exigir “impossibles” a una indústria que encara no disposa d'una alternativa tecnològica al gas per a fabricar els seus productes.

Si la proposta tira avant, la Comissió Europea tindrà tres mesos des de la publicació de la normativa per a determinar quines activitats poden acollir-se als nous criteris i sis per a fixar els valors corresponents. A més, l'Eurocambra planteja repartir en tres parts iguals determinats drets que queden sense assignar per la reducció progressiva dels lliuraments gratuïts, de manera que un terç s'utilitze per a ajustar el càlcul d'estos permisos, un altre es destine al Fons de Modernització per a finançar projectes com la renovació de sistemes de calefacció urbana i el restant al Fons d'Innovació.

La reforma a què es referix la posició aprovada este dijous pels eurodiputats ha de ser ara negociada entre l'Eurocambra i el Consell (governs) per a l’adopció definitiva, amb vista que els nous valors puguen aplicar-se en l'actualització prevista per al 2027.