MAPA | Els tres municipis amb la cistella de la compra més barata d'Espanya són valencians

Omplir el carro ix més econòmic a la Comunitat Valenciana que en cap altre lloc d'Espanya. Així ho indica l'estudi anual de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre els supermercats amb la cistella de la compra més barata, que enguany encapçalen tres municipis valencians: Torrent (l'Horta Sud), Vila-real (la Plana Baixa) i Santa Pola (el Baix Vinalopó). De fet, els 21 municipis de la Comunitat Valenciana analitzats per l'organisme estan per davall de la mitjana nacional, encara que existixen diferències notables entre les diferents cadenes presents en algunes d'eixes localitats.

Amb una mitjana de despesa anual per llar en la cistella de la compra de 6.184 euros, Torrent repetix enguany com a municipi més barat. El seguix Vila-real, on la despesa és de 6.275 euros i Santa Pola, amb 6.275 euros per llar. En l'extrem contrari està Getxo (Biscaia), on la mateixa compra costa 7.077 euros. Una família de Torrent paga quasi 900 euros menys a l'any que una de Getxo pels mateixos productes.

Més enllà del podi, un important nombre de supermercats valencians estan entre els més econòmics. La despesa mitjana a la Comunitat Valenciana és de 6.339 euros anuals, uns 175 euros menys que en el conjunt d'Espanya. Sis dels deu municipis més barats d'Espanya són de la Comunitat Valenciana, entre ells Petrer (sext lloc), Sagunt (sèptim) i Alzira (dècim). Si s'amplia als vint primers, s'hi sumen Gandia, la Vall d'Uixó, València i Paterna. Els més cars de l'autonomia són Alacant (6.468 euros), Calp (6.459) i Benidorm (6.451); encara lluny dels més de 7.000 € que es gasten les famílies de Getxo, Pozuelo de Alarcón o Majadahonda.

En el rànquing per establiments, la Comunitat també ocupa el primer lloc. El supermercat més barat de tots els visitats torna a ser l'hipermercat Alcampo del centre comercial Bonaire, a Aldaia. L'OCU advertix, no obstant això, que el lideratge d'esta cadena és menys ferm que en anys anteriors.

Les cadenes valencianes: Mercadona abaixa preus i Family Cash, entre les més barates

Les cadenes d'origen valencià tenen resultats dispars. Family Cash és la segona cadena més barata d'Espanya, amb índex 102, empatada amb Tifer i només per darrere de Dani (índex 100). L'OCU assigna l'índex 100 a la cadena més barata i calcula la resta en relació amb ella.

Mercadona és una de les huit grans empreses del sector que han abaixat preus en la cistella genèrica de l'estudi, un 1,8%. En la cistella econòmica, formada pels productes més barats de cada categoria, retalla un 5,6%. La cadena de Juan Roig duplica a més el nombre de localitats en què és l'opció més barata. Consum és, juntament amb Caprabo, l'única gran cadena que abarateix la cistella de marques de fabricant, amb un descens de l'1,4%. En canvi, Masymas està entre les que més encarixen els frescos, amb un 6,1%, només per darrere d'Alcampo (+6,6%) i Eroski Center (+6,3%).

Fora de les cadenes valencianes, la gran novetat de l'any és Lidl, que passa a ser l'opció més barata en 60 localitats, enfront de 18 l'any anterior.

Fins a 2.094 euros de diferència en una mateixa ciutat

Viure en un municipi barat no significa que siga igual on es compre. L'OCU calcula l'estalvi potencial en cada localitat: el que s'estalviaria una llar mitjana comprant en l'establiment més barat en lloc del més car. A la Comunitat Valenciana eixe marge és de 1.068 euros anuals de mitjana, per davall dels 1.310 euros de mitjana nacional.

Les diferències entre municipis són grans. Castelló de la Plana és la ciutat valenciana on més compta triar bé, amb un estalvi possible de 2.094 euros a l'any, entre els més alts d'Espanya. La seguixen Alacant i Orihuela, totes dos amb 1.823 euros, València (1.631 euros), Elx (1.595 euros) i Sagunt (1.560 euros).

En l'altre extrem estan Santa Pola, amb 447 euros, i Vila-real i Sant Vicent del Raspeig, amb 454 euros cadascuna.

A escala nacional, el major estalvi possible està a Madrid capital, amb 4.381 euros a l'any. Alcobendas, Majadahonda i Pozuelo de Alarcón també superen els 4.270 euros, en bona part per la presència de Sánchez Romero, la cadena més cara de l'estudi. El menor marge està a Mieres (Astúries), amb 381 euros.

Peix, carn i fruita estiren dels preus

La cistella de l'OCU, formada per 244 productes d'alimentació, drogueria i higiene, s'ha encarit un 1,8% respecte al 2025. És una pujada més moderada que el 2,5% de l'any passat. En total, 149 productes són ara més cars. Els frescos concentren les majors pujades, amb un 4,7% de mitjana. El peix puja un 8,6%, la carn un 3,7% i les fruites i verdures un 3,5%. Els aliments envasats de marques de fabricant pugen un 2% i els productes més econòmics, un 0,8%.

Amb perspectiva, les xifres són més cridaneres. Des del 2021 la cistella de l'OCU s'ha encarit un 39,5%, els frescos un 44% i la carn un 46,8%. Alguns bàsics costen hui més del doble que fa cinc anys. És el cas del café molt mescla econòmic (+142%), els ous de talla M (+135%) i L (+123%) i la tauleta de xocolate amb llet (+101%).

Davant d'estes dades, l'OCU demana rebaixar l'IVA dels aliments bàsics, inclosos la carn i el peix. També reclama ampliar les ajudes a les famílies vulnerables i mesures perquè la pujada de l'energia no es trasllade a la cistella de la compra.