Maig tanca amb vora 4.900 aturats menys i marca nou rècord històric per damunt dels 2,21 milions de treballadors

A la Comunitat Valenciana hi ha cada vegada més persones treballant, segons constaten les dades conegudes este dimarts sobre l'evolució del mercat laboral, aportades per Labora —el servei d'ocupació autonòmic— i els Ministeris de Treball i d'Inclusió. Maig ha acabat amb 9.270 noves ocupacions creades gràcies al turisme, un fet que eleva la xifra d'afiliació mitjana fins a 2.212.771, el màxim assolit de tota la sèrie històrica. Esta injecció de faena, generalitzada a tot Espanya, es combina amb una dada de desocupació que és també positiva.

A més, durant el cinqué mes del 2025 s'ha registrat una davallada de l'atur de 4.881 persones, fins a situar la quantitat total en 297.450 valencians i valencianes que no tenen faena. La tendència es manté i ja encadenem quatre mesos seguits de descensos en la desocupació. A més, és la primera vegada en dèsset anys, des de setembre del 2008, que ens quedem per davall del llindar de 300.000 parats des de setembre del 2008, després de l'esclat de la crisi financera i immobiliària.

La valenciana és la quarta autonomia amb un retrocés de parats més rellevant en termes absoluts, però la variació relativa es queda en el -1,61%, set punts per davall de la mitjana estatal, cosa que atenua el dinamisme del mercat laboral en comparació amb altres territoris com les Balears (-4,76%) Madrid (-2,74%) o Andalusia (-2,14%). El descens mensual d'enguany, en canvi, és sensiblement superior al del mateix mes del 2024, quan a penes va superar el punt percentual. Al conjunt d'Espanya, l'atur cau dels 2,5 milions de parats per primera volta en dèsset anys, després de retallar la xifra de persones demandants de faena en 57.835 persones. Així, vora el 8,5% de les persones que han eixit de les llistes de l'atur estan a la Comunitat Valenciana.

Per sectors, la caiguda de l'atur al maig és especialment rellevant en construcció (-2,19%) i els serveis (-1,89%), mentre que a la indústria (-1,62%) i l’agricultura (-0,12%) la reducció és més suau. En canvi, la desocupació puja en el col·lectiu sense ocupació anterior (1,12%). Per gènere, l'atur cau més entre els homes, un 1,89%, mentre que entre les dones la contracció és de l'1,44%. El paràmetre retrocedeix també en tots els trams d'edat, sobretot en la banda dels menors de 25 anys, que impulsa la caiguda amb el 2,93% menys.

En el desglossament per províncies, és la d'Alacant la que ha registrat una major vitalitat en el mercat laboral, amb un descens de l'atur de l'1,83% en comparativa amb el mes passat. La xifra de persones desocupades a la província de València ha baixat un 1,65% al maig, mentre que la reducció més feble està a la de Castelló, un 0,64%. La baixada és quasi generalitzada en la majoria de les comarques, amb la Marina Alta (-2,84%) i la Marina Baixa (-2,73%) que lideren el rànquing. Per contra, la xifra d'aturats es dispara a l'Alt Millars (24,03%) i a l'Alt Maestrat (11,22%).

La meitat de la feina nova, en el sector hoteler

L'estadística d'afiliacions a la Seguretat Social, que permet mesurar l'evolució de l'ocupació per branques d'activitat en perspectiva estatal, evidencia que vora la meitat de l'impuls laboral d'este mes s'explica per l'accelerada de l'hoteleria, el sector que més empleats guanya (76.120). Una tònica habitual en una economia estacional com l'espanyola i la valenciana, fortament dependents del turisme. També destaquen els quasi 5.500 nou cotitzants en el sector d'activitats recreatives i d'entreteniment i els 22.000 en tasques d'administració.

A la Comunitat Valenciana, Labora ha confirmat nous 119.670 contractes, dels quals 57.890 són indefinits, vora la meitat. De fet, el Ministeri d'Inclusió assenyala que la temporalitat a Espanya està en mínims i que el pes dels treballadors temporals no arriba al 12%, un percentatge tres vegades per davall de la mitjana entre el període 2017-2021.

Economia "sòlida" i "dinamisme" dels sectors productius

El secretari autonòmic d'Ocupació, Antonio Galvañ, ha valorat les xifres d'atur registrades, que confirmen "el bon comportament del mercat laboral valencià" i reflecteixen que l'economia de l'autonomia "és sòlida", amb els sectors productius "donant mostres de dinamisme i confiança" a pesar de la incertesa que domina el context internacional per l'escalada aranzelària. El director general de Labora ha posat l'accent que les xifres valencianes "reflecteixen un comportament millor que el d'altres autonomies" i, en este sentit, ha apuntat que som la segona comunitat amb un descens anual més gran de persones aturades (-18.646), només per darrere d'Andalusia. "Tenim una bona base, són molts afiliats i això dona molta solidesa a l'economia", ha agregat.

També s'hi han pronunciat els sindicats majoritaris. La secretària de joventut i noves realitats del treball de CCOO-PV, Rocío Pasqual, ha remarcat que un dels factors que contribueix a la bona marxa del mercat laboral han sigut les mesures per a protegir l'ocupació adoptades després de les crisis recents com ara la dana, l'escalada inflacionària o la covid-19. La cara fosca torna a estar en el pes de les dones en la desocupació, que de nou s'ha incrementat este mes fins al 61,4% del total, la xifra més alta des que n'hi ha registres. "És molt negatiu perquè evidencia que se les està expulsant de mercat de treball", ha alertat Pasqual. En la mateixa línia ha parlat Pilar Mora, secretària d'ocupació d'UGT, que també ha posat el focus en l'atur de llarga durada i la desocupació juvenil, i ha demanat ampliar l'espectre de les taules de diàleg social per a abordar polítiques d'orientació professional per als sectors que es queixen de falta de mà d'obra. "Alguna cosa passa quan no estem casant les necessitats de les empreses amb les de les persones", ha dit.

Finalment, la patronal CEV, que és l'altra pota del diàleg social, ha manifestat que les dades d'ocupació de maig mostren l'"esforç de moltes empreses per a mantindre i crear faena" a pesar del context econòmic mundial advers. I han alertat dels efectes que pot tindre l'aprovació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores en l'ocupació. La mesura, una de les propostes estrela del Ministeri de Treball, està pendent del tràmit parlamentari al Congrés després que el departament de Yolanda Díaz l'acordara només amb els sindicats, ja que els empresaris decidiren despenjar-se de la negociació. "Reduir la jornada per llei, sense diàleg ni anàlisi seriosa de l'impacte, pot portar més problemes que solucions", ha advertit Esther Gilabert, secretària general de la CEV.