El lloguer a València està disparat i per a pagar-lo les famílies destinen més d'un 30% dels ingressos

Després de més d'un any de negociacions, finalment, la llei d’habitatge tirarà avant amb el pacte que el govern espanyol ha tancat amb els socis d'Esquerra Republicana i EH Bildu. La futura norma limitarà la pujada del lloguer a un 3% en les renovacions anuals dels contractes del 2024, i per al 2025 crearà un nou índex "més estable i inferior a l'evolució de l'IPC", amb la qual cosa es pretén blindar la vivenda de l'espiral inflacionista que està patint aquest indicador. És a dir, que hi haurà nous límits per al preu del lloguer i seran per a sempre. 

Arran d’aquest acord, l'alcalde de València i candidat per Compromís a la reelecció, Joan Ribó, ha anunciat que el seu partit demanarà a la Generalitat que declare tota la ciutat com a “zona tensionada” per l'increment dels preus de lloguer dels habitatges. Aquesta consideració permetrà aplicar la nova llei amb una sèrie de mesures específiques per a evitar bambolles de preus en una ciutat en què l'increment de preus està per damunt d'un 5% sobre les variacions de l'IPC i les quotes de lloguer suposen més d'un 30% dels ingressos familiars.

Segons un estudi de la Càtedra Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV) i d'acord amb les dades del quart trimestre de l'any passat, les zones més tensionades en preu d'habitatge nou —en blau fosc— són Ciutat Vella, l'Eixample, Algirós i els Poblats Marítims: districtes on el preu de la vivenda està entre 3.500 euros i 4.500 euros el metre quadrat.

Les àrees que ara tenen preus de 3.000 a 3.500 euros el metre quadrat són Extramurs i Campanar, mentre que a la Saïdia, Benicalap Patraix i l'Olivereta el metre quadrat costa entre 2.000 i 3.000 euros.