Brussel·les proposa mesures per a restringir el lloguer turístic en zones tensionades
Les proposicions que contempla la llei no podran excedir els cinc anys i hauran de sotmetre's a revisió periòdica
La Comissió Europea ha proposat este dimecres la llei d'habitatge assequible, un reglament que dona a les autoritats més seguretat jurídica per a restringir el lloguer turístic i la compra d'immobles no destinats a residència habitual a les zones més afectades per la crisi d'habitatge.
La norma definix, en el dret comunitari, la 'zona sota tensió d'habitatge'. Podrà declarar-se si el preu mitjà d'una casa o pis equival almenys a huit vegades la renda disponible per càpita a la zona, si eixa proporció va augmentar en l'última dècada i si no es preveu que la tensió s'alleuge en els tres anys següents.
El reglament només permet restringir dos tipus d'activitat: el lloguer turístic i l'adquisició o l'ús d'habitatge no destinat a residència habitual.
Declarada la zona, les autoritats hauran de provar que l'activitat ha afectat durant tres anys la disponibilitat o el preu de l'habitatge, limitar la restricció a eixa zona, descartar alternatives igual d'eficaces i menys restrictives, i diferenciar el lloguer ocasional del professionalitzat.
Les mesures no podran excedir els cinc anys i hauran de sotmetre's a revisió periòdica.
“Reduir la incertesa”
“Quan el mercat falla a l'hora d'oferir una cosa tan fonamental com una llar assequible, les autoritats públiques tenen la responsabilitat d'actuar”, ha declarat la vicepresidenta executiva per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera. “Estem donant seguretat jurídica a les autoritats locals, permetent-los actuar i abordar un dels problemes més grans del nostre temps”, ha valorat.
La nova llei no regula els lloguers de llarga duració, malgrat que el mateix text reconeix que les restriccions de curta duració, per si soles, “no poden abordar les causes estructurals de l'escassetat de vivenda a llarg termini”.
També estan exclosos els estàndards de construcció i les normes de planificació i zonificació de caràcter general, així com la fiscalitat o les càrregues de compliment per a plataformes i amfitrions.
La Comissió cita l'exemple de Madrid, en el centre urbà del qual hi ha uns 40 allotjaments de lloguer turístic per cada 100 vivendes en el mercat de lloguer de llarga duració, els preus dels quals han pujat prop d'un 75% en els últims deu anys, segons les seues pròpies xifres.
Brussel·les sosté que la norma ajudarà a “reduir la incertesa regulatòria, la càrrega administrativa i els costos de compliment” i donarà a les autoritats que l'adopten una via per a blindar les seues restriccions davant de possibles litigis.
Compatibilitat amb el mercat interior
Les mesures ja adoptades pels estats membres no queden subjectes al reglament, llevat que l'autoritat decidisca revisar-les voluntàriament conforme al nou marc.
Per això, una zona ja declarada tensada no obté cobertura automàtica per a restringir el lloguer turístic ni la compra de vivenda no destinada a residència habitual.
Com que no té competència directa en matèria de vivenda, Brussel·les planteja la norma com una regulació de les condicions davall les quals les mesures nacionals són compatibles amb les llibertats del mercat interior, àmbit en el qual sí que té competència.
