L'IVIE reclama que Madrid deixe de competir en beneficis fiscals amb altres comunitats

L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Generalitat han analitzat en un informe conjunt els avantatges que té Madrid per la capitalitat. També que, a pesar d'aquest punt de partida, pren decisions que perjudiquen la resta d'Espanya.

El document, titulat “Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal”, repassa la gran capacitat de la comunitat per a atraure capital humà –el 29% dels treballadors del sector públic estatal estan allí o el 80% dels que treballen en els serveis centrals dels ministeris– i també l’atracció d’activitat econòmica pel sector públic –vora el 60% de les licitacions dels òrgans del sector públic estatal situats a Madrid que s'adjudiquen a empreses espanyoles es dirigeixen a empreses amb seu a la capital–. A més, introdueix una dada menys coneguda: la competència fiscal amb altres comunitats. El document conclou que Madrid "hauria de renunciar a una estratègia fiscal " que deixa clar que "perjudica altres comunitats”.

L'informe de l'IVIE explica que Madrid destaca com la comunitat autònoma "que més ha utilitzat la seua capacitat normativa per a introduir nombrosos beneficis fiscals en els principals impostos sobre els que té competència". I esmenta específicament les modificacions introduïdes en els tributs cedits, principalment en l'IRPF, l'impost sobre el patrimoni i l'impost sobre successions i donacions. També afegeix que els beneficis fiscals dissenyats per la Comunitat de Madrid es concentren "molt notablement en els contribuents de més renda i riquesa".

El document continua explicant que aquests avantatges fiscals impliquen una reducció de la pressió fiscal més fàcil "d'assimilar pels pressupostos autonòmics gràcies al dinamisme i els nivells de renda i riquesa de Madrid". Per això, els autors d'aquesta anàlisi conclouen que “hi ha raons de fons per a reconsiderar la cessió a les comunitats d'impostos que graven la riquesa i, sobretot, a fer-ho sense limitar la competència per aquestes bases fiscals.

L'efecte extern negatiu sobre altres comunitats de la competència fiscal de Madrid reforça la tendència a la divergència de la renda regional per habitant que es s’observa i, per això, es justificaria limitar aquesta competència, sobretot perquè es basa en un aprofitament d'avantatges derivats d'una interpretació del paper de la capitalitat que no és territorialment neutral. Atés que Madrid gaudeix d'aquests avantatges de ser la seu del govern, hauria de renunciar a una estratègia fiscal en què, aprofitant-se d’aquestes, perjudica altres comunitats”.

Combatre la tendència a la concentració

El document també es pronuncia a favor de combatre la tendència de concentració a Madrid de tot tipus d'institucions "per a promoure l'equilibri territorial". Esmenta els exemples d'Alemanya, "amb un elevat nombre d'agències estatals, el banc central alemany, tribunals federals i alguns ministeris situats fora de la capital" o de la Unió Europea. "La concentració territorial de les institucions del poder central no és l'única opció per a l'organització de l'Estat, ni als països unitaris ni als federals. Tampoc no respon a criteris d'eficiència, ni per descomptat d'equitat territorial o repartiment del poder", remarca l'informe en les conclusions.

Un exercici de neutralitat a l’hora d'adjudicar

També considera que el sector públic hauria de realitzar "un exercici de neutralitat i transparència que ara no fa, corregint els biaixos cap a les empreses de la capital en les adjudicacions".