L’Audiència Nacional anul·la el control de bosses i el registre de taquilles en una cadena de tendes de roba
H&M sotmetia els treballadors de l'últim torn a un control obligatori i individualitzat en acabar la jornada
La sala social de l'Audiència Nacional ha declarat nuls tant el control visual diari que feien els encarregats o el personal de seguretat a les bosses dels empleats de l'últim torn d'H&M, com el registre aleatori de les taquilles, ja que considera que és una “intromissió il·legítima” en la intimitat dels treballadors.
Els magistrats estimen així la demanda interposada per la Unió General de Treballadors (UGT), a la qual posteriorment es va adherir Comissions Obreres (CCOO), en considerar que ambdues mesures empresarials constituïxen una "invasió de la intimitat" de la plantilla, per la qual cosa condemnen la firma de moda a "cessar-ne de seguida" l'execució.
Segons fonamenta la sentència, ha quedat acreditat que la mercantil Hennes i Mauritz SL (H&M) sotmetia els treballadors de l'últim torn a un control obligatori i individualitzat en acabar la jornada. Esta revisió es duia a terme a la porta d'accés d'empleats, una vegada fitxada l'eixida, obrint la bossa particular davant de l'encarregat o el vigilant de seguretat perquè la inspeccionara durant uns segons, una pràctica que contrasta amb la de la resta dels torns, que abandonen l'establiment per la porta principal equipada amb arcs de seguretat.
A este respecte, la sala desmunta l'argumentació de H&M, que justificava estes intervencions en l'existència de pèrdues econòmiques originades per furts interns. La sentència desestima l'al·legat perquè l'empresa no va provar en el juí el volum real de les dites pèrdues, i admeteren la seua incapacitat per a desglossar entre furts externs, interns, fraus de proveïdors o errors administratius. Així mateix, els magistrats constaten l'absència d'una situació fàctica objectiva que revelara un alt índex de sostraccions per part dels empleats.
Per això, no consideren ajustat a dret implantar esta classe de controls perquè no hi concorre una finalitat objectiva i concreta que els empare.
D’altra banda, l'Audiència Nacional analitza el procediment de control de les taquilles, una inspecció mensual aleatòria mitjançant l'obertura de la taquilla per part del mateix treballador en presència d'un comandament intermedi o d'un membre de seguretat què efectuaven un reconeixement visual dels objectes a l'interior.
La sentència reitera que H&M no va acreditar ni les pèrdues d'inventari ni que estes procediren de l'actuació de la plantilla o aconseguiren proporcions capaces de comprometre l'estabilitat de l'empresa, per la qual cosa conclou que l'escorcoll de taquilles vulnera el que disposa l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors i suposa una "intromissió il·legítima" en la intimitat dels operaris.