El govern espanyol eleva el sostre de despesa al rècord de 226.032 milions per al 2027

El Consell de Ministres ha donat llum verda este dimarts un límit de despesa no financera per als pròxims pressupostos del 2027, més conegut com a sostre de despesa, que serà de 226.032 milions d'euros. És una quantia rècord, que suposa un increment del 6,6% que l'import estatal fixat per a l'actual exercici (vora 216.000 milions), i un màxim històric. El Ministeri d'Hisenda ha precisat que si en la comparació s'inclouen els fons europeus del Pla de recuperació, que en 2026 ascendixen a 4.151 milions d'euros, el sostre de despesa augmentaria un 4,6%.

El govern espanyol ha aprovat també la senda d'estabilitat —dèficit, deute i regla de despesa— per al període 2027-2029, dos peces claus que constituïxen la base sobre la qual es construiran els comptes públics de l'exercici vinent i que ara hauran de passar el tràmit parlamentari al Congrés i al Senat.

Els futurs pressupostos seran "ambiciosos en el social i responsables en el fiscal", ha afirmat el ministre d'Hisenda, Arcadi España, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet encapçalat per Pedro Sánchez. Este dimarts es fa "un pas fonamental per als pressupostos del 2027", ha subratllat el ministre, que ha defensat que este sostre de despesa rècord permetrà "blindar" l'estat del benestar i complir amb els compromisos fiscals.

El sostre de despesa és un límit de diners que fixa l'Estat per als desemborsaments de les diferents administracions públiques en partides no financeres durant un període de temps, amb l'objectiu de garantir l'estabilitat pressupostària i els objectius de deute públic. Actua, així, com un mecanisme de contenció per a evitar que la despesa pública es dispare, sobretot en èpoques de bonança econòmica.

Dèficit públic de l'1,8% del PIB el 2027

L'aprovació del sostre de despesa és un tràmit fonamental per al disseny dels pressupostos i no està sotmés a escrutini parlamentari. No ocorre el mateix amb la senda de dèficit i el deute per a les administracions, altres dos requisits de cara a l'elaboració dels pressupostos que necessiten ser validats a les dos cambres, on el govern espanyol no té assegurada la majoria.

En el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat este dilluns, el ministre España ja va anticipar a les comunitats autònomes les línies mestres del dèficit previst per al sector públic. En conjunt, la diferència entre ingressos i gastos no podrà sobrepassar 1,8% del PIB el 2027, repartit de la següent manera: un 1,5% per a l'administració central, el 0,1% per a les autonomies, 0,2% per a la Seguretat Social i equilibri pressupostari per a les corporacions locals. Per als exercicis vinents, l'executiu espanyol ha previst un dèficit públic de l'1,6% del PIB en 2028 i de l'1,5% el 2029, els mateixos objectius que arreplegava el pla fiscal i estructural.

La senda d'estabilitat preveu que el deute públic baixe del 99,1% del PIB esperat per al 2026 al 97,6% l'any que ve, al 96,4% el 2028 i al 95,3% del PIB el 2029. La regla de despesa nacional —que és distinta de l'europea que vigila Brussel·les— fixa un augment màxim del 4% el 2027, del 3,8% el 2028 i del 3,6% el 2029 per a totes les administracions.

Ara per ara, sembla difícil que els objectius de dèficit aconseguisquen la majoria necessària per a passar el filtre del Congrés, fonamentalment per la negativa de Junts. El ministre d'Hisenda ha demanat una "reflexió" i que els grups parlamentaris es pregunten per què renunciar a un marge més alt de despesa. En cas que la cambra baixa tombe la senda d'estabilitat, l'executiu central hauria de presentar una proposta nova —que pot ser la mateixa o una distinta— en el termini d'un mes.

El ministre ha recordat que hi ha dos plens extraordinaris convocats al Congrés en què podran abordar-se estes votacions, els dies 14 i 23, "primera i, si és el cas, segona votació". Si la segona senda també es rebutja, entrarien en vigor els objectius d'estabilitat pactats amb Brussel·les, més estrictes i exigents amb les administracions, que serien els que hauria d'utilitzar el govern central per a confeccionar els pressupostos estatals.