L'1 de maig reclama que la política estiga a l'altura dels treballadors i treballadores essencials

Aquest dissabte, 1 de maig, se celebra el Dia del Treball, una jornada on es fa balanç de la situació laboral en la qual es troba l'Estat, especialment després dels moments més durs que ha deixat la pandèmia i on els sindicats han alçat la veu per defensar els drets dels treballadors i treballadores.

Per segon any consecutiu els actes s’han hagut d’adaptar a la situació epidemiològica, tot i que la baixa incidència del coronavirus al País Valencià ha permés que CCOO i la UGT celebren la data a les principals ciutats del nostre territori.

Altres organitzacions sindicals, com ara la Intersindical Valenciana, la CGT, la CNT i la COS també han convocat actes reivindicatius en què es posa el focus en una renda bàsica, una reducció de la setmana laboral i la lluita pels drets i la sobirania de la classe treballadora. 

Els sindicats exigeixen al govern que complisquen els seus compromisos

A la ciutat de València, el secretari general de la UGT del País Valencià, Ismael Sáez, ha posat l’accent en el fet que el govern espanyol ha de complir els compromisos que va adquirir de derogar la reforma laboral i el sistema de pensions de 2013 i apujar el salari mínim fins al 60% del salari mitjà estatal. Sáez ha emfasitzat que tots aquests punts són “un compromís amb els electors, compromís amb les organitzacions sindicals i un compromís amb ells mateixos perquè aquest és un acord de coalició” entre el PSOE i Unides Podem.

Per la seua part, Juan Cruz, secretari general de CCOO del País Valencià, ha fet valdre els ERTO com a mostra del diàleg social i la capacitat de consens. En aquesta línia, Cruz ha assegurat que el País Valencià és un exemple de capacitat d’acord entre els agents socials. 

El líder de CCOO PV també ha celebrat la derogació al Senat de l’apartat 3 de l’article 315 del Codi Penal, “imposat pel Partit Popular per a coartar el dret a la vaga”. Cruz ha denunciat els problemes d’accés a l’habitatge i ha recordat el desnonament d’una dona de 75 anys en situació vulnerable i sense alternativa habitacional a la ciutat de València.

A la concentració, a la plaça de l'Ajuntament, han assistit també el president de la Generalitat, Ximo Puig, la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la síndica d'Unides Podem-Esquerra Unida, Pilar Lima, entre d'altres. 

Concentracions a la resta del territori valencià 

A les comarques del sud, el Dia del Treball s'ha viscut amb concentracions a Alcoi, Elx, Petrer i la ciutat d'Alacant, on els sindicats han reclamat recuperar la presència dels treballadors al carrer i han insistit en la rellevància dels sectors més afectats per la pandèmia: el primari, el sanitari i els transportistes.

Els representants dels treballadors i treballadores també demanen que el govern complisca l'acord al qual es va arribar perquè els contractes dels treballadors afectats pels ERTO no s'extingisquen en tornar al lloc de treball. Seria el cas de l'empresa Vodafone, que està en procés d'escometre un ERO que afectaria 300 persones a Alacant i Valencia.

A Castelló de la Plana els sindicats han reivindicat una millora dels drets laborals després que la pandèmia ha deixat escassetat de mesures higièniques, falta de personal i dificultats per a treballar de manera telemàtica en sectors com el sanitari, el del professorat, el de correus o en empleats de banca. És en aquest sector precisament on s'està impulsant un dels majors ERO, que afectaria 200 persones tan sols a les comarques del nord.

També han aprofitat la concentració per a homenatjar tots els treballadors i treballadores de primera necessitat, i posar en relleu la seua labor com a personal imprescindible durant la pandèmia. 

Rebuig a l’extrema dreta a Madrid

A Madrid s'ha viscut una de les manifestacions més multitudinàries del país, que s'ha convertit en un clamor contra l'extrema dreta, quan falten poques hores perquè acabe la campanya electoral del 4M. En l'acte han participat destacats membres del govern espanyol, com la vicepresidenta Carmen Calvo, els ministres José Luis Ábalos i Yolanda Díaz, i altres figures polítiques com Pablo Iglesias i Joan Baldoví. A la capital de l'Estat, les principals reivindicacions en aquest U de Maig han sigut la recuperació salarial, l'increment del salari mínim interprofessional i la derogació de la reforma laboral i de pensions.  

Un 1 de Maig marcat per la destrucció de llocs de treball

Durant el primer trimestre de 2021, a la Comunitat Valencianas s'han destruït 40.000 llocs de treball, un de cada tres dels que han desaparegut al conjunt de l’Estat (137.000), segons l’enquesta de població activa publicada aquest dijous. Darrere d’aquestes xifres es podria trobar, d’una banda, l’elevada dependència del turisme al nostre territori i, de l'altra, la duresa de la tercera onada, que va portar com a conseqüència les restriccions més estrictes per a frenar la corba de contagis, les quals han acabat afectant en gran mesura moltes empreses.

En aquests moments hi ha quasi 400.000 persones sense faena a la Comunitat Valenciana, un 16,5% de la població activa: un percentatge lleugerament superior al de la mitjana espanyola. Durant aquest últim any de pandèmia, a tot Espanya s'han perdut vora mig milió de llocs de treball i sense comptar-hi les més de 400.000 persones que continuen afectades per ERTO. Amb açò, la pandèmia ha obligat a dedicar la major xifra de la història a pagar prestacions per desocupació. Més de 36.000 milions d'euros.

La segona fase de la crisi econòmica que ha dut amb ella la pandèmia també arriba ara, amb els continus anuncis d’ERO de grans empreses com Ford amb 650 treballadors acomiadats, El Corte Inglés amb el nombre més elevat de despatxaments de la seua història, que afectarà 4.000 persones o els grans bancs amb un total de 18.000 persones afectades per ERO en part per les fusions i en part pel canvi de model de negoci que viuen.