Deliveroo defén la flexibilitat, mentre que els repartidors parlen d'esclavitud

Aquest divendres el jutjat social número 29 de Madrid ha celebrat el juí que enfronta la Tresoreria General de la Seguretat Social amb l'empresa Deliveroo arran d'una denúncia interposada per la Inspecció de Treball, i en què hi ha citats més de 500 repartidors. 

La companyia de repartiment de menjar a domicili Deliveroo ha defés aquest divendres que els seus repartidors prefereixen la "flexibilitat" que els concedeixen perquè així poden "prioritzar la seua vida per davant el treball", en contrast amb el rebuig que hi mostren Riders per Drets, que acusen les plataformes "d'esclavitud emmascarada".

Així ho han assenyalat els portaveus d'ambdues parts en declaracions als periodistes a les portes del jutjat social de Madrid, on se celebra aquest divendres un juí contra Deliveroo per tindre més de 500 repartidors presumptament com a falsos autònoms, segons el criteri de la Inspecció de Treball i la Tresoreria de la Seguretat Social.

La directora de Comunicació de la companyia, Carolina Pérez, ha indicat que "els repartidors són autònoms perquè ells volen, així tenen el control i poden triar quant treballar, on, com i amb qui ho fa". Així mateix, ha recordat que, si el jutge ordena que es reclassifique els treballadors, "perdrien aquests beneficis", i ha assegurat que, per a l'empresa, és "primordial" per a garantir la seguretat d'aquest col·lectiu. 

No obstant això, Deliveroo assegura que aplicar l'actual legislació per a introduir més mesures que protegisquen els repartidors suposaria difuminar encara més la barrera entre l'autònom i el no autònom, i per això reclamen una "reforma legal" que garantisca "la seua seguretat sense posar en perill la flexibilitat".

D'altra banda, el membre de l'associació Riders per Drets, Martino Corregiari, ha insistit que són "falsos autònoms perquè no existeix eixa llibertat ni eixa flexibilitat". A més, ha explicat que "Deliveroo funciona a través d'un algoritme que, a través d'un seguiment elaborat per avaluació interna, dona accés o no a una sèrie d'hores i comandes".

Des d'aquesta agrupació, que acusa les plataformes digitals de precarització i de no respectar els drets laborals, han recordat que els repartidors cobren per comanda i no per hores, i que en la pràctica tenen més faena aquells que "estan sempre disponibles en les hores de major demanda", cosa que, en la seua opinió, demostra que eixa suposada llibertat d'elecció no existeix.