CCOO i UGT demanen al Consell que ajude les famílies sense esperar a la reforma fiscal "perquè algunes ja no arriben a fi de mes"
Els secretaris generals de CCOO i UGT a la Comunitat Valenciana, Ana Garcia i Ismael Sáez, ha criticat a Les notícies del matí l'impacte en els serveis públics de la competició fiscal a la baixa que han iniciat les comunitats autònomes governades pel PP
Els secretaris generals de CCOO i UGT a la Comunitat Valenciana reclamen mesures urgents al Consell per a ajudar les famílies i les pimes a suportar la inflació disparada que estem patint. En una entrevista en Les notícies del matí, han advertit que la reforma fiscal que prepara el Consell, amb rebaixes en els trams més baixos de l'IRPF, només tindrà efectes a partir de l'1 de gener de 2023, quan aquesta tardor ja hi ha una part de la població greument afectada per la inflació.
La secretària general de Comissions Obreres del País Valencià, Ana García, ha recordat que "ara mateix hi ha moltes famílies, fins i tot amb treballs a jornada completa, que ja no poden arribar a final de mes". El secretari general d'UGT del País Valencià, Ismael Sáez, considera que la proposta del Consell no implica realment una reforma fiscal i aposta per modificar les retencions en l'IRPF, cosa que no és competència autonòmica.
Els líders sindicals han coincidit a denunciar que les classes mitjanes i baixes i les pimes són les que més estan pagant les conseqüències de la inflació, per la impossibilitat de fugir de l'escalada de preus, i per això reclamen una reforma fiscal més progressiva.
Hi ha moltes famílies, fins i tot amb treballs a jornada completa, que ja no poden arribar a final de mes
Ismael Sáez ha criticat la competició fiscal a la baixa iniciada per les comunitats autònomes del Partit Popular, perquè considera que afecta "no només l'estat del benestar, sinó la mateixa democràcia". I ha vinculat els avantatges als multimilionaris i la laxitud fiscal i descontrol sobre les grans empreses al malestar popular que ha pujat al poder la ultradreta a Itàlia, derivat en part, segons Sáez, per la fractura en el treball resultat de la deslocalització d'inversions i seus que fan les multinacionals.
"Falta un exercici de pedagogia per a explicar per què és necessari pagar impostos. Tal volta caldria comparar quant cobrem cadascú amb el que ens costaria pagar els serveis públics", ha raonat Ana García. A més, Sáez ha recordat que les polítiques d'incentius que reclamen les empreses també es paguen amb els impostos.
Els representants de CCOO i UGT han criticat el bloqueig de la patronal a un pacte de rendes per a reduir l'impacte de la inflació en els salaris, amb augments del 3,5% el 2022, del 2,5% el 2023 i del 2% del 2024, entre altes motius per la negativa de la patronal a una clàusula de revisió al final del període.
La competència fiscal a la baixa no només l'estat del benestar, sino la pròpia democràcia
"Demanem un exercici de responsabilitat perquè ara se n'està fent un de pur egoisme. S'han posat damunt de la taula milers de milions per a salvar empreses i ocupacions durant la pandèmia. De diners públics de tots. I ara veiem que no puja la inflació pels salaris, sinó perquè algunes empreses incrementen els preus per a obtindre els mateixos marges de benefici", ha explicat la representant de CCOO.
Ismael Sáez també s'ha referit a la situació de Ford, on la UGT és el sindicat majoritari. Entén que la inversió en el vehicle elèctric no perilla, tot i la renúncia al Perte, ja que la multinacional ha decidit desmantellar la planta alemanya de Saarlouis, principal competidora de la valenciana. Una decisió que ha criticat amb contundència: "Que la continuïtat del treball depenga del fet que els treballadors i treballadores devaluen els seus salaris o augmenten les jornades laborals hauria d'estar prohibit a la Unió Europea".
