Brussel·les detalla aquest dimecres la seua proposta de mesures per a fer front a l'escalada de la llum

La Comissió Europea presenta aquest dimecres el seu document amb mesures per a fer front a l'escalada dels preus energètics, que està repercutint en la factura de la llum que paguen llars i empreses, com a resposta a les moltes capitals europees que han reclamat una reacció coordinada a l'escenari actual. El document el presentarà en una roda de premsa la comissària d'Energia, Kadri Simson, una vegada haja rebut el vistiplau en una reunió del col·legi de comissaris.

Espanya, França i Grècia han sigut els socis del bloc que amb més contundència han reclamat a la UE per a respondre a l'alça dels preus energètics. A ells se'n van sumar altres –la República Txeca, Romania i Polònia–, que també han elevat la veu recentment per a demanar la reacció de les institucions europees.

L'executiu comunitari va respondre prometent un document en el qual es desgranaren les mesures que els estats membres poden adoptar amb caràcter immediat dins dels límits de la legislació actual. Això inclou mesures que passen per ajudar a les llars més vulnerables i retallades fiscals, entre altres qüestions.

Però alguns governs europeus han pressionat per a impulsar mesures de major importància. Espanya, per exemple, ha suggerit la creació d'una plataforma que gestione compres conjuntes de gas a imatge de l'adquisició centralitzada de vacunes durant la pandèmia de coronavirus. El govern francès, per la seua part, ha exigit actuar per a reduir la vinculació entre el preu del gas i la factura elèctrica, al mateix temps que Grècia ha proposat crear un fons de compensació per a la transició. Peticions que va arreplegar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la setmana passada a Estònia, quan va afirmar que Brussel·les està valorant la creació d'una "reserva estratègica" de gas per a reduir la dependència del bloc en les importacions d'aquest recurs.

Enfront de la posició d'Espanya, França i Grècia, altres socis com Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, Suècia o Finlàndia prefereixen que la reacció de la UE es limite a contrarestar l'impacte de la situació actual amb mesures a curt termini i rebutgen una reforma a fons del sistema elèctric europeu vigent.